dimecres, 24 de desembre del 2014

VALORACIÓ DEL CURS


VALORACIÓ DEL CURS

En esta assignatura he aprés tot el que ara mateix sé sobre literatura infantil. Els blocs temàtics s'han ajustat perfectament al que necessitaré per a treballar  en una aula d'educació infantil. Al llarg del temari he aprés a valorar els textos folklòrics i diferenciar-los dels contes populars; a saber si són masclistes o no; a disfrutar i apreciar un bon llibre d'autor, analitzant mentalment si és adequat o no i el per què; he aprés a distribuir una aula d'infantil amb el seu racó de biblioteca i literatura, a saber els percentatges més adequats, quants llibres ha d'haver-hi per cada xiquet, com portar el control dels llibres i com aconseguir llibres; he aprés a crear jo sola amb diversos materials, a presentar-los; també les diferents formes que hi ha de comunicació literaria... I sobretot, he aprés com estic d'enganxada a la literatura infantil. Ja tinc la meua xicoteta guia de llibres i ja m'he fet amb alguns que són autèntiques obres d'art. Crec que tot açò ho he aprés en classe, gràcies a Pilar i Núria, que han sabut transmetre el seu amor pels llibres.

Encara em queda molt per aprendre. Crec que hauré de tindre formació contínua per a continuar aprenent. I hauré de llegir molts llibres que m'estan esperant per a aconseguir ser verdaderament bona amb l'educació dels xiquets. Ha sigut de les assignatures que més m'ha agradat al llarg de la carrera.

Pense que la labor de mestre és complexa perquè tenim molts aspectes de què estar pendents. El fet de tindre una bona formació quant a continguts, pot facilitar-te la vida a l'hora d'haver d'aplicar-los en la vida real. Els aprenentatges teòrics sobre literatura infantil no han sigut molts. Ha sigut un treball constant per a la interiorització d'estos i l'aplicació en treballs i reflexions, que fan que la teoria es porte a la pràctica i quede per al teu aprenentatge ben definit.

A més a més, l'estudi de la literatura no és l'aprenentatge d'una successió de moviments, de dates, autors i obres, ni la simple enumeració d'influències. Als alumnes estos continguts ens resulten abstraccions poc evidents  i escassament assequibles, perquè els perceben com continguts que ens són poc significatius i de difícil comprensió quan apareixen enunciats en un manual. Pense que  la metodología portada a terme per les profesores Pilar i Núria  a aconseguit que els aprenentatges adquirits per els alumnes han sigut significatius.

Amb la formació literaria ens heu fet: descobrir la lectura, aprendre que la literatura és vida, adquirir experiències a través de la lectura, descobrir, conéixer i interpretar el món per mitjà de la creació literària i formar persones amb valors ètics. Pense que estos haurien de ser els principals objectius d'una ensenyança de la literatura que contribueix  així al desenvolupament de la capacitat de veure el món amb ulls crítics enfront de postures passives, indiferents o determinades per opinions de majories. Heu aconseguit  demostrar que la literatura és vida, vida en perspectiva,  que el món dels llibres forma part íntima, que ens fa humans, que la lectura és un plaer i un privilegi.

A més a més, una materia com és la formació literaria requereix d’una actitud oberta i creativa front al fet literari ja que es requereix en futures i futurs mestres compromesos i convençuts de la importància de la lectura i de l’obligació d’actuar sota la premissa de què es pot arribar a motivar i a enganxar al món literari a tot l’alumnat.
He gaudit d’aquesta asignatura, assistint a totes les classes, treballant en grup, de forma individual, realitzant les reflexions, buscant informació, buscant contes que m'han agradat, transcrivint contes que ens heu comptat en classe, llegint articles, buscant llibres per a infantil... Estic molt satisfeta amb el treball realitzat en aquesta  assignatura.

Moltes gracies a Pilar i Núria ha sigut una experiència meravillosa!

TRIA D' ALBUMS


TRIA D’ALBUMS

La principal característica del álbum il·lustrat  és que la il·lustració no és complementaria, si no que és necessaria per avançar en la trama. El text i la imatge van a la par.
Meravellosa sessió amb Núria, quan la vaig vore aparèixer  a classe  carregada amb quatre bosses plenes de contes em vaig quedar bocabadà.
Ens va donar l’oportunitat de tenir a l’abast una mena de contes il·ustrats per que puguerem vore les característiques i els criteris d’ús didàctic  i també pel  que fa al criteri de la qualitat d’un llibre.
El conte que més em va agradar com a ús didàctic va ser “Un punt vermell” de David A. Carter. Un conte original i meravellós amb construcción  de paper el qual en spot servir com a futurs professors en l’aula per què  apropa als xiquets/es a l’art contemporani  a la vegada que podem treballar els nombres del 1-10.
Pel que fa a la qualitat del llibre,  destacaré el conte “l’Alicia Patapam en els contes” de Gianni Rodari i Anna Laura Cantone. És un conte molt xulo i meravellos amb dibuixos tamany A3.
Per destacar el pitjor conte per què tenia molta lletra i era molt poc didàctic és el de “Els pollets de la Dora”.
t estime, careta bruta-lisa mccourt-9788496154162


 

REFLEXIÓ RONDALLES


RONDALLES REFLEXIÓ
Entenem per rondalla tota narració que tinga un origen folklòric (contes populars de transmissió oral, contes tradicionals, contes clàssics). Hi ha hagut diversos recopiladors d’aquestes rondalles (Alcover, els germans Grimm, Perrault…)
Malgrat els seus orígens, també podem trobar una rondalla escrita i, transmetre un conte de forma oral.
A les aules d’infantil s’empra molt sovint el conte com a eina imprescindible en el que fer diari, però va perdent importància a mesura que nosaltres considerem que el pensament de l’infant guanya en pragmatisme. No obstant això, és ben sabut i demostrat que als infants més grans, de 1r, 2n i 3r cicle de primària i fins i tot als universitaris i adults en general, els contes i les rondalles ens serveixen per comprendre aquest món tan complicat.
L’escolta de contes i rondalles afavoreixen:
- Efectes saludables per a la imaginació.
- La transmissió del nostre llegat cultural i el de la humanitat. Són fragments de saviesa de temps antics.
- Realitats que persisteixen durant tota la nostra vida en les més profundes experiències anímiques. Transmeten símbols, arquetips, imatges…
- El goig i l’alegria.
Aquesta sessió ens a servit per crear una situació de rialla espontània dins l’aula i endinsar-nos en el món de l’humor. Tot això a partir d’ironies, tractant  situacions irreals, impossibles o còmiques,   creant una expectació per part dels companys.
Personalment, pensé que esta activitat m’ha ajudat a perdre la vergonya una mica, encara que he de treballar gaire bé per poder desenvolupar-me amb menys dificultat en l’expressió oral.
La rondalla contada per les meues companyes de clase que més m’ha agradat va ser la de “AVELLA” d’Enric Valor. Utilitzaren un vocabulari  culte, però a la vegada s’entenia i amb una bona expressió i la veu clara.
Xafardejant per la xarxa vaig trobar esta página d’interés
https://www.google.es/?gws_rd=ssl#

DISSENY DE BIBLIOTECA


REFLEXIÓ DISSENY BIBLIOTECA

Una sessió de classe de Formació Literaria en Núria l’hem dedicà  a tenir en compte algunes coses a l’hora d’organitzar l’espai d’una biblioteca d’aula.
La biblioteca d'aula ha de tenir un lloc concret en l'aula, que siga visible i accessible (que no hi haja cadires ni taules davant). Es pot inclús arribar a fabricar les prestatgeries dins de la classe, i pels propis alumnes. I fins i tot podem possar els llibres en baúls.
 Hi ha diverses formes de presentar els llibres en una aula, sent la forma més adequada de col·locar-los de cara, de manera que el xiquet puga veure la portada de cada llibre que està col·locat en la prestatgeria, ja que és el que al xiquet li crida l'atenció d'un llibre a primera vista.
 L’espai ha de ser de qualitat, amb identitat pròpia,  lluminós, que no es convertisca en un lloc de pas, que invite a assentar-se, a veure llibres a escriure coses interessants, a compartir, a observar, mirar, manipular tot el que allí es troba, sabent que eixos elements estan només allí, no hi ha un altre espai on trobar-los, fent que eixe lloc siga especial. Un lloc confortable i càlid utilitzant materials com una estora, coixins, matalafets (psicomotricitat) inclús sofàs unflables.
Ha de contenir  textos d'ús social que afavorisquen la interacció i ajuden a generar idees sobre la seua funcionalitat i utilitat: diversitat de gèneres literaris, còmics, enciclopèdies, diccionaris, biografies, llibres d'art, revistes periòdics, mapes i guies turístiques, receptaris de cuina, llibres en altres idiomes, etc.
En definitiva, ha sigut una sessió enriquidora i interesant.

REFLEXIÓ TÈCNIQUES DE DRAMATITZACIÓ


REFLEXIÓ TÈCNIQUES DE DRAMATITZACIÓ.


Amb la professora Núria, hem dedicat una sessió a la dramatització i l’expressió corporal. Després d’haver experimentat diferents tècniques i jocs, tant individuals  com en parelles i amb tot el  grup, reflexionarem  sobre les sensacions que hem viscut mentre participavem, i quines aplicacions didàctiques  relacionades amb l’educació ens ha provocat l’experiència.

Les activitats  realitzades com a dinàmiques de grup  són  més divertides si es realitzen correctament. La meua opinió, és que la classe ha realitzat perfectament les activitats  i és per això que les sensacions  han sigut molt positives. Ens hem deixat portar sense importar-nos si ens obserbaven des de fora i m’ he sentit com quan era menuda, he gaudit de l’aire lliure, de  l’expressió amb el  meu cos, del silenci i el més important dels meus companys. Aquestes activitats  són importants per a treballar-les amb els xiquets  per què poden conèixer el seu propi cos a través de la psicomotricitat; com per a  desenvolupar els sentits  d’una manera lúdica i divertida.

Per últim dir, que aquesta experiència m’ha  fet pensar que nosaltres som un més en el context educatiu i que hem de ser creatius, imaginar i possar a l’abast dels xiquets activitats lúdiques per a que puguen deshinibir-se. I que nosaltres com a  principals motivadors dels xiquets també hem de deixar  correr la imaginació.

dilluns, 22 de desembre del 2014

RONDALLA

RONDALLA LA PRINCESA DE LA MEL

Una vegada hi havia tres germans tot eixerits, que eren molt pobres. Veient que al poble no hi havia manera de mantenir-s'hi, van determinar d'anar-se'n a provar fortuna.
Varen marxar tots tres per un camí, i quan feia temps que caminaven, van veure un cau de formigues. El jove gran i el mitjà, instintivament, van agafar un grapat de terra i anaren al peu del cau  per tapar-lo. El xicotet s'hi va oposar i, així com va poder, se'ls va emportar, dient-los que no podien fer cap mal a aquelles pobres bestioles.

Al cap d'una estona de caminar, passen pel peu d'un estany en el qual hi nadaven unes oques. Els dos joves més grans, agafaren una pedra per tirar-les-hi,  però el xicotet els ho va treure del cap i van seguir avant el seu viatge.

Al cap d'uns quan dies de caminar, veuen que d'un arbre  penjava un formós eixam d'abelles. Així que el veuen els dos joves més grans i van tractar de pegar-li foc, però també va ser el germà xicotet el que els va convèncer de que no hi devien fer mal a ningú.

A tot això, anaven caminant, i quan semblava que no havien de trobar mai la fi del seu viatge, veuen un castell molt gran que els tapava tot el camí. Arriben, toquen a la porta ( toc-toc) i ix una dona molt vella i malament vestida a obrir-los. Li demanen acolliment per a passar la nit, i la vella els fa entrar i els prepara el sopar.

A l'endemà de matí,  la vella els diu:
-- Mireu: heu vingut a parar a un castell, en el qual hi ha tres princeses encantades, i aquells que els hi trauran l'encant  es podran casar amb elles.
Contents els joves caminants, van dir a la vella,  que els digués  que calia fer per a desencantar les princeses, que tots tres estaven disposats a fer-ho.
La vella els va dir:
-- M'heu de sortir bé de tres proves que us diré, acaba't un l'altre.
 
Al dia següent crida al més gran i li diu que la seguís. El porta a un jardí on hi havia un rètol que deia que, qui volgués desencantar a les princeses, havia d'anar al bosc del palau i arreplegar mil pedres que eren les que entraven en el collar de la princesa i s'hi casaria, però si no trobava totes mil pedres, quedaria convertit en una estàtua de marbre com tantes d'altres que n'hi havia al jardí.
Va eixir el jove gran cap al bosc del palau, i del matí fins al vespre no en va poder collir més que cinquanta. Arribà al palau tot mústic i quan la vella li va demanar quantes pedres duia, no n'hi va poder ensenyar més que cinquanta. La vella no va dir res, però traient-se una vareta, el toca al cap i el converteix en una estàtua de marbre.
L'endemà va ser posat a prova el germà segon, i igualment que el primer, anà a llegir el rètol del jardí, en el qual es deia que aquell qui trobés les mil pedres precioses de que estava compost el collar de la princesa,  s'hi casaria en desencantar-la, però,  qui no les trobés totes, quedaria convertit en estàtua.
Marxà el segon germà cap al bosc del castell i, després de cercar pedres precioses, va tornar al vespre  portant-ne cinquanta, de les mil que entraven al collar de la princesa. Igualment que el seu germà gran, va ser convertit en estàtua per la vella guardiana.
Toca el torn al germà xicotet i el mateix que els altres germans va ser portat al jardí, per tal de llegir la manera com podia obtenir el desencantament de la princesa, amb la qual podria casa-se.
El pobre jove ix cap al bosc amb el cor oprimit, pensant la fi que li esperava, així com als altres germans, però "Nostre Senyor", que no deixa mai sense recompensa cap bona acció, ho tenia disposat d'una altra manera.
Mentre estava plorant amb desconsol, arriba amb tota la pressa que calia el rei de les formigues, d'aquell cau de formigues que havien trobat pel camí els tres germans.
-- De què plores, jove?  li preguntà.
-- De què  voleu que plore, si no de la meva desventura! Figureu-vos que he de cercar mil pedres precioses, o si no en convertiran en una estàtua.
--Docs mira, jo et trauré del compromís.
Cridà els seus súbdits, compareixen a  mils, i al cap d'una  estona el jove tenia al seu poder les mil pedres del collar de la princesa.
Aqueixa recompensa va obtenir de no haver permès que els seus germans inquietessin les formigues d'aquell cau que trobaren pel camí.
Se'n va cap al palau i ja va trobar la vella que l'esperava:
-- A veure quantes pedres precioses portes? -li demana.
-- Vós mateixa ho podreu veure! Teniu! - i n'hi aboca tota una mocadorada.
Les conta la vella i, just,  n'hi havien mil.
Es va ficar  molt contenta i va dir al jove:
-- Molt bé!, molt bé! A veure si  sabràs eixir de les altres proves que et posaré.
-- Mira, com a segona prova, has d'anar al jardí i hi veuràs un estany, dins d'aquell estany hi va caure un dia una clau que ens fa falta per al desencantament de la princesa.
El pobre jove no va dir res, però se'n va anar tot trist cap al jardí.
S'encomanava a "Déu" de tot cor, per tal que rebés una llum d'inspiració i, feta la seva pregària, es va posar al peu de l'estany, mirant d'ací i d'allà, per veure si trobava la clau perduda, al fons, i de sobte, li apareix l'ànec, aquell mateix ànec al qual per bondat del seu cor va evitar que els seus germans fessin una mala jugada. Se li posà davant, i li va dir per què estava trist. El xiquet li ho conta, i l'ànec respon:
-- Com sóc agraït, jo et donaré la clau perduda a dins de l'estany. Així et recompensaré de la bona acció que vas fer en favor meu, evitant que els teus germans em maltractaren.
I dient això, es tirà a l'estany, es capbussà i va eixir amb la clau penjada al bec.
Content el noi, se'n va anar a portar-li-la a la vella, que ja l'esperava, i es va ficar molt contenta.
-- A veure -li va dir- si ara aconsegueixes passar  la tercera prova, tot anirà com una seda. Mira et posaràs davant de tres estàtues que són les princeses encantades. Totes aniran tapades amb un vel, que no se'ls hi veurà més que la boca. Doncs bé, només  mirant a l'una i a l'altra, has de conèixer quina de les tres princeses va menjar mel un dia.
--D'aquesta sí que no ix! - va dir-se el xiquet, que no s'adonà de que la vella havia desaparegut.Tot seguit se li presentà la reina de les abelles, la reina d'aquell rusc que volien cremar els seus germans i que ell no ho va permetre, i li va preguntar per què estava tan trist, quan ell li ho va contar li va contestar la reina de les abelles:
--Jo faré per tu el que tu vas fer per les abelles. Mira bé on me posaré, i la princesa que estarà davall meu, aquella és la que un dia va menjar mel.
Tot just havien tingut aquest enraonament amb la reina de les abelles, la vella guardiana del castell cridà el jove des d'una sala i li diu:
-- Entra, ja pots entrar, i trobaràs les tres princeses encantades, a punt de desencantar.
El jove entrà tot coratjós i veu tres xiquetes tapades amb un vel, de manera que no se'ls veia més que la boca. Les mira totes tres per a fer el paperot, però veu que la reina de les abelles volava damunt del cap d'una de les princeses, i diu tot resolt:
--Aquesta!, aquesta és la princesa que un dia va menjar mel!
--Ho has endevinat! -va dir la interessada, i en aquell mateix moment llençà el vel que li tapava la cara i va deixar al descobert el rostre de la vella guardiana del castell, però una vegada s'hagué tret el vel, aquella cara vella i arrugada es tornà una cara jove i resplendent, i els vestits pobres que portava, uns vestits de seda que enlluernaven de mirar.
La vareta que sempre duia a la mà es convertí en un ceptre d'or, i tocant amb la punta del ceptre les altres princeses, els caigueren les robes pobres que les cobrien, i aparegueren amb una cara tan bonica com la d'ella mateixa.
Desencantades que foren totes tres princeses, la més guapa de totes picà de mans i tot el que hi havia al castell es va desencantar, aquelles estàtues de marbre es convertiren en joves i tot el castell es cobrí de flors i de càntics d'ocells.
El més xicotet dels tres germans es casà amb la princesa que era la senyora del castell, i els altres dos es casaren amb les altres dues i se'n anaren a uns altres castells.
I tots van viure feliços molts anys.






dissabte, 13 de desembre del 2014

Adaptació obra de teatre NI TAN ALTS NI TAN RICS

 
NI TAN ALTS, NI TAN RICS.
 
Manuel Molins (Alfara del Patriarca, Valencia, 1946), és un dels dramaturgs més feliçment "excèntrics" del teatre català contemporani. Va iniciar la seua trajetòria teatral com a autor i director d'escena del mític Grup 49, una de les companyies més castigades per la censura franquista i post franquista.
"Ni tan alts, ni tan rics" és una comèdia que intenta jugar amb uns personatges paradigmàtics de tota una generació que es passarà part de la seua joventut lluitant per uns ideals i per un món millor però que ha acabat d'integrant-se i ara es veu abocada a enfrontar-se amb les seues pròpies contradiccions i els seus propis somnis, deixant als seus fills un llegat de renúncies que voldria fer passar per triomfs.
Els personatges de l'obra són Miquel i la seva dona Adelina, l'Encaputxat (Pau) que és el fill de Miquel i Adelina,  Isidre i Lídia. Adelina, la dona de Miquel, es dedica a cultivar bonsais. El bonsai en aquesta obra és un element simbòlic, d'una banda significa el triomf de l'home sobre la natura, el seu domini. D'altra banda, aquest domini sobre la natura també representa la seua castració. I això, per no parlar del fet que mentres les ciutats s'omplin de bonsais, les nostres muntanyes estan totes socarrimades i a ningú l'importa. Els personatges es caracteritzen amb els bonsais i en l'obra, els bonsais, sempre estan per terra.
L'obra comença i acaba amb el segrest de Miquel, el segrestador és el seu propi fill, que vol venjar-se de son pare perquè el tracta com un joguet i li recrimina a son pare tot allò que li pareix mal. També li diu que ell sap qui és i no necessita gitar-se amb una dona per demostrar qui és,  que hi han altres coses en que pensar ja que son pare li havia demanat a la seua amiga que comprovés que el seu fill no era homosexual. Des del meu punt de vista, aquest fet és un dels elements claus de l'obra ja que el seu fill mostra les idees centrals de l'obra, es a dir, les idees reivindicatives de la societat de l'època.

ADAPTACIÓ TEATRAL
PRIMERA ESCENA (SEGREST)
DIÀLEG 1
Miquel: Adelina, Adelina! Per què estic lligat? Què passa?
Encaputxat: Estàs segrestat.
Miquel: Segrestat? Això no pot ser! On es la meua dona i el meu fill?
Encaputxat: Tranqui tio! Tot està bé.
Miquel: I la Lídia? I l'Isidre? Què els ha passat als meus amics?
Encaputxat: La teua dona està bé, el teu fill, perfecte i els teus amics, no t'enrecordes que s'han anat?
Miquel: Oh, estic torbat! Qui m'ha segrestat? A quina organització pertanys? Qui t'envia?
Encaputxat: Ací no m'envia ningú, jo sóc tota l'organització.
Miquel: I què és el que vols, què pretens de mi?
Encaputxat: Sols passar una bona estona i viure noves sensacions. Per cert, tens gana?
Miquel: No, fam no, però on estan els urinaris?
Encaputxat: Tin fes-ho ací (li acosten l'orinal i li baixem la bragueta).
Miquel: Però què fas tio atrevit?
Encaputxat: Però no volies pixar?!! Collins quina titola et gastes, no? De segur que a la Lídia li agradaría, eh?
Miquel: Jo no estic per a pensar en estes coses, que si la tinc tal... o que si li agradarà a la Lídia... Però els terroristes us interessen estes coses tan íntimes?
Encaputxat: A mi m'interessen tota mena de detalls. Com és la teua titola, com has aconseguit ser Director General.... D'on et ve la fama de bon amant...
Miquel: Tu ets boig! Fill de puta! Assassí! Jo no volia celebrar l'ascens...

DESENVOLUPAMENT
DIÀLEG 2 (AMICS)
(Mentre Adelina rega els bonsais)
Adelina: Miquel, he convidat a la Lídia i a l'Isidre per celebrar el teu ascens i per a que vegen la reforma del xalet.
Miquel: No tardaran, estaran al caure.
Adelina: I el Jordi? L'amic de Pau? Que et sembla?
Miquel: És un bon xicot i molt lliberal, no com el Pauet que el tenim a les faldes.
Adelina: Doncs, jo el veig un jove desvergonyit i insolent. I un viva la vida!
Miquel: Deixem el tema, vaig a eixir a comprar una botella de vi per al sopar.

DIÀLEG 3 (Surt el Miquel i entra Isidre).

Isidre: Xe tu! Quina barraca! Adelina, com estàs?
Adelina: Què alegria de voret Isidre! Estic preocupada pel Pauet, com que eres el seu padrí has de parlar amb ell... té un comportament extrany ultimament.
Isidre: No patisques, ho faré. Saps que m'he divorciat i vaig a obrir un pub? Em vindria be l'ajuda de Miquel. Com que ara és Director General (burla)...
Adelina: De segur que fara el que puga. Mira! Ja ve Lidia.
Lidia: Què alegria de vore'ns junts després de tant de temps. Adelina t'he portat un bonsai xinés.
Adelina: Gràcies però m'agraden més els japonessos, són més harmoniosos i espirituals. Els xinessos són grollers i ordinaris.
Lidia: Ui! Qui hi ha en aquella finestra? Sembla que m'espia.
Adelina: Eixa és la finestra del meu Pauet. Isidre acompanyam a la cuina que a tu sempre se t'ha donat bé.
Miquel: Ara que estem a soles, vull demanar-te que com que ets tan atractiva i seductora, m'agradaria que t'insinuares al Pauet, és verge i amb dihuit anys... de segur que és homosexual.
Lidia: He de corrompre una ànima tan pura?
Miquel: Ajuda'm no gosse propossar-li-ho a ningú més. Sé que tu em trauràs de dubtes.


TERCERA ESCENA
 (Els quatre sopant i parlant de les seues vides, ja tots sentats).

Miquel: Estic content de tornar a trobar-nos com en altre temps. Ara en carreguen les reunions oficials, tu en canvi pots fer el que et vinga en gana. Ets un home de sort!
Isidre: Jo? El triomfador ets tu. T'has divertit tant com jo i ara... Qui sap si no arribaràs a president?
Miquel: No et penses, també he treballat dur en la vida.
Lidia: Què calor tinc! Vaig a prendre un bany a la piscina, em sembla que està Pau (es troba amb Pau). Hola Pau! Com et va la novieta? Violeta era?
Pau: Hola Lidia! No sé de que em parles, Violeta és una estúpida, no sé el que t'haurà contat el meu pare, però ell si que li mira les cames.
Lidia: Vine a l'aigua amb mi. A la teua edat no es pot dir que no a res, comprens? Pots llevar-me la samarreta? Em ve tan ajustada...

(apareix Adelina)

Adelina: Pau! Què fas ací? I tu desvergonyida, que intentes fer-li al meu fill? Poca vergonya! Podries ser sa mare.
Lidia: No entenc el que dius, només estavem parlant.
Adelina: Mentida! Sempre t'he acceptat i he intentat ajudar-te! En canvi tu...pense que tot el que em tens és enveja!
Lidia: Enveja jo? Tu sols eres una amargada que només pensa amb els bonsais i s'oblida del seu marit. Serà millor que me'n vaja. No sé perquè he vingut. (Adelina plora)

(Lidia se'n va i Isidre intenta consolar-la)

Isidre: Adelina? Què et passa? Et veig molt exitada!
Adelina: He pillat a Lidia insinuant-se a Pau. Volia fer-ho amb ell. T'ho jure...
Isidre: No serà per a tant. T'hauràs confós.
Adelina: Ara mateix vaig a contar-li-ho a Miquel.

(Se tanca el teló i ...)


QUARTA ESCENA (TORNEM AL SEGREST)

Adelina: Però Miquel què fas maniatat? Qui t'ha fet això?

(Entra Pau)

Encaputxat: He sigut jo. Ara aneu a sentir tot el que he dir-vos. Vosaltres ereu Alts i Rics. Volíeu canviar la vida. Jo sóc jove i semble ser la vostra joguina. Pau per ací, Pauet per allà... Però, qui sóc jo i què podia esperar de vosaltres? Per a la mare, sóc la "criatura" que ha sigut substituit per un bonsai i per a tu... només  t'has preocupat de preservar la teua imatge de masclista integre.
Miquel: Be, evitem la cançoneta i intentem que hi haja un final feliç.
Pau: No deuries haver enviat a la Lidia per comprobar res. A la Lidia ni me l'he feta ni me la faré  mai.
Miquel: Vols dir que no t'agraden les dones?
Pau: Vull dir que hi ha altres coses en què pensar.
Miquel: Però quan s'és jove són senyal d'identitat.
Pau: Jo sé qui sóc, ets tu qui s'ha perdut i no em serveix de res el teu cap calent i la teua ansietat.
Adelina: Oh! Però que hi feu? Què feu tots dos?
Pauet: Açò és un segrest (ficant-se la caputxa i agafant-la).
Adelina: Pauet! No m'agrada! No m'agrada jugar a indis i vaquers! Deixa'm! Em fas mal.
Pau: Per qué no tanques el bec?
Adelina: Criminal, covard! T'aprofites de la meua situació.
Pau: Silenci! (violent).
Adelina: Bèstia!
Pau: Silenci, he dit! Sigues raonable i no et passarà res. Però si no...
Adelina: L'orinal! L'orinal! On es l'orinal?


 HA SIGUT MOLT DIVERTIDA ESTA ACTIVITAT HO EM PASSAT MOLT BÉ!!!!!!!

diumenge, 7 de desembre del 2014

Activitats sobre dramatització



http://obresdeteatre.com/textos-teatre-infantil-juvenil/wp-content/themes/lonelytree/images/header-bg.jpg

Esta és una pàgina que he trobat per la xarxa que pense és interessant què ens podría servir per a la pràctica docent:
www.obresdeteatre.com
adelaida.delaire@gmail.com

EL TEATRE A L'ESCOLA

Amb una obra de teatre, conscientment, es treballen molts aspectes curriculars: llengua escrita, vocabulari, frases fetes, expressió oral, dicció, matemàtiques, espai, temps, ordre, coneixement del medi, context de l’obra, música, dansa, expressió corporal, plàstica, memorització, etc. Però allò en què hi es posa més èmfasi és en el treball en grup, en els aspectes de socialització, en la col·laboració, en l’expressió de les emocions i els sentiments.
  • El teatre és un mitjà de comunicació.
  • El teatre és una eina per a la resolució de conflictes.
  • El teatre ens permet divertir-nos i destensar-nos.
  • El teatre ens permet conèixer i integrar cultures.
  • El teatre ens dóna eines per a créixer a nivell personal​.
I per tant des de l’aula d’expressió dramàtica cal creure en:
  • L’Aspecte lúdic de l’aprenentatge. Podem aprendre i fer feina passant-ho bé!
  • La col·laboració i integració en la dinàmica cultural del barri.
  • Fomentar l’afició pel món del teatre i de l’art en general.
  • La millora de les habilitats socials en la relació, comunicació i expressió dels problemes.
  • L’avaluació com un regal pedagògic. Per a tenir una relació directa i pròxima amb l’alumne/a i treballar el que més necessiten.
  • El treball en equip.
El teatre com a eina de treball en equip és molt valuós en la formació dels joves. Millora l’expressió oral i dóna estratègies de comunicació davant del públic. És un gran suport en el treball de textos i una gran eina per millorar l’expressió oral i la memorització.
El teatre permet un desenvolupament de la creativitat en la interpretació, tant a nivell individual com col·lectiu, així com també en la recerca i la utilització de l’attrezzo per fer més atractiva la posada en escena.  
Pàgines d'interès:
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0CCUQFjAB&url=https%3A%2F%2Fsites.google.com%2Fa%2Fxtec.cat%2Fel-teatre%2Fescola-i-teatre&ei=sTWEVPnGEYXpUo-ogOAP&usg=AFQjCNGExu_4pUGSoxiZS9EBQoyvV41K-Q&sig2=vwYB9TAXKuyrwN0lEyB8-w


1-AVEC TEATRE

 El blog de Avec Teatre és un blog informatiu i un bon recull per a  millorar la pràctica educativa, documents teatrals, formació d'espectadors.
El teatre reuneix molts requisits per a ser un material a treballar en un centre educatiu, tant des d'un punt de vista lingüístic com conceptual. Un aspecte molt important i que sovint és difícil de treballar en els centres educatius és el sensitiu. Jugant a teatre es poden detectar molts valors que difícilment surten a la superfície a l'aula. 
Treballar els textos teatrals, escenificar-los, anar al teatre com espectador i reflexionar sobre el que hem vist ajuda als alumnes a conèixer nous aspectes del món i d'ells mateixos.
Els  cursos de teatre permeten una introducció lúdica i desinhibida als aspectes més elementals del teatre: dramatització, moviment escènic, maquillatge, escenografia, vestuari, balls, música... 
La  intenció final és que l’alumne/a s’inicie en el món del teatre. La lectura expressiva, la creació, la dramatització de textos i situacions reals i la participació en el joc teatral són objectius que s’han d’acomplir progressivament. 
El teatre com a centre d’interès  és la insistència a proposar activitats que afavoreixin el perfeccionament de l’expressió oral i el foment de la creativitat individual dins un col·lectiu heterogeni. És molt important potenciar aquestes habilitats en una etapa en què l’alumne/a necessita guanyar seguretat per formar o  madurar la seva personalitat.
L’objectiu no és formar veritables actors o actrius, sinó ajudar a entendre la complexitat d’interpretar un personatge i a valorar amb esperit crític una representació teatral.

Diferenciem aquí, en funció de les edats dels alumnes. 

Infantil:
  1. Jocs de participació.
  2. Aprendre i escenificar cançons.
  3. Escoltar contes i representar-los.
  4. Jugar amb els personatges dels contes.
  5. Fer titelles senzilles i jugar amb elles. 
  6. Realització de  petites coreografies.
Primària:
  1. Jocs de participació.
  2. Aprendre i escenificar cançons coreografiades.
  3. Escoltar i inventar contes, per representar.
  4. Improvisació de diàlegs i escenes.
  5. Creació d’històries paral·leles.
  6. Treball amb gesticulació, intenció, motivació, onomatopeies i acció dels personatges.
  7. Exercicis d’acció-passivitat.
  8. Expressió del silenci.
  9. Memorització i representació de contes o de textos teatrals. 
  10. Audició d’obres musicals i treball dels seus arguments. 

Secundària i batxillerat:
  1. Aplicació de tècniques de respiració, relaxació, desinhibició i socialització.
  2. Dramatització espontània o preparada de situacions de comunicació de la vida quotidiana o de textos literaris.
  3. Participació en les diverses etapes del procés creatiu del fet teatral (llums, música, vestuari, atrezzo).
  4. Experimentació de les diferents etapes del treball d’actor/actriu (domini del cos, modulació de la veu, construcció del personatge, la situació, la història i el context, l’expressió de l’estat anímic, el maquillatge). 
  5. Creació i recreació de textos amb finalitats teatrals.
  6. Repetició i memorització de textos de creació pròpia o literaris.
  7. Assaig d’escenes per millorar la qualitat interpretativa.
  8. Representació de textos teatrals.
  9. Lectura de diàlegs dramatitzats.
Dades de interès:

Fem teatre, del gust per la lectura (primària)

Pàgines de referència per a introduir el teatre en les aules, en el nostre lloc de treball o en espais socioculturals:

Teatro de hoy. Pàgina del Ministeri d'educació on podreu trobar obres (text complet descarregable) d'autors espanyols contemporanis en totes les llengües de l'Estat.
A escena. Volem posar aquesta pàgina la professora Marisa Aznar (fruit d'una llicència per estudi i allotjada a Catedu -portal educatiu d'Aragó) en tant que paradigma i per la coherència en el que és la innovació al servei de la comunitat educativa en tots els seus processos i estaments.
Avecteatre Wikispaces. La nostra wiki col·laborativa a la que us invitem a unir-vos i completar aquells apartats que penseu s'han de millorar. 
2-Selecció d'una obra de teatre per a ser dramatitzada a classe
Adaptar una obra de teatre no és fàcil i es necessita  temps i destresses. És molt important familiaritzar-te en eixe gènere literari; llegir moltes obres, fer adaptacions, anar al teatre i quan més experiències directes, més eines per poder treballar amb els xiquets.
A continuació presente un fragment de l'inici d'un sainet en tres actes  Ja hi tinc un peu de Joan Brossa que jo em vaig llegir fa molt de temps i que m'agrada.

PRIMER ACTE
ESCENA I

Carrer curt. Un acròbata fa exercicis dalt d'un trapèzi. Una xicota avança a les palpentes amb una bena als ulls. De sobte es desprèn el trapezi. Ella ofega un crit. Entre tot de pallassos i es dirigeixen cap al cos inert de l'acròbata. Baixa al davant un carrer idèntic.





ESCENA II
Per la dreta, Carme i Quimet disputant-se. Ell porta un escaquer sota el braç. 
QUIMET: Tots al soterrani!
CARME: Punt per punt.
QUIMET: Fuig!
CARME: Tres a la matinada.
QUIMET: Saturat del llit hi corro al darrera.
CARME: Un pal de telèfon ha caigut.
QUIMET: I jo no em puc abstreure.
CARME: Ho sento, no tinc ganes de plorar.
QUIMET: Carme, jo estic disposat a oblidar tot el que ens ha succeït; però, ja ho pots comprendre, en una pujada, és natural de fer-hi graons.
CARME: Faré marxa, de nit, a l'illa de les branques.
QUIMET: Hi ha moltes menes de dames.
CARME: Per mostra, n'hi ha prou amb un botó. (Es treu una carta de la pitrera.) Mira. Ratlles tortes, lletres embrollades, traços rars i mogut
QUIMET: Maneres de remar...
CARME: (es desa la carta): Que no.
QUIMET: Però escolta'm... escolta quina multitud d'afectes prodigiosos. Carme, si jo hagués sabut que podies venir, si ho hagués sabut, hauria tornat aplaudiments els xiulets d'aquells coets que encenien rams a l'ombra; i, a l'hora de menys soroll, t'hauria ajudat a obrir el piano.
CARME: Qui no s'atreveix a judar-s'ho tot d'un cop, o no té gaire mèrit o tem massa la sort.
QUIMET (per ell mateix): La sirena és meitat dona i meitat peix.
CARME: Podies suposar que jo vindria.
QUIMET: Jo! En això acaba el conte! Però, vejam: com? Ja saps prou que ton pare, fins a arribar al peu de les cases, no em va explicar el teu cas, el cas del volcans de cintes. Ah! Catalunya té milions d'habitants, però la terra, des d'una estrella, és gairebé imperceptible.
CARME: En aquell moment teníem visites, i ja comprendràs que, a la bola de neu, no podia deixar d'indicar-hi amb una mica de fang els ulls, la boca i el nas.
QUIMET (irònic): Tres ametistes. dos safirs. Quatre perles.
CARME: I a tu, què t'importa?

S'alça el teló i... Premi de teatre infantil 2009 Ciutat de Carcaixent

Dídac Botella va ser el guanyador el 2009 del Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de la Ciutat de Carcaixent amb aquesta obreta "Lilla del... Teatre!" adreçat a lectors de primária, i publicat per l'editorial bromera.


ESCENA I
Fem teatre!

DÍDAC: Bon dia!! Quina cara d'adormits que feu! (Irònic.) Què no teníeu ganes de venir a l'escola? (Els alumnes riuen una mica com dient "Doncs no teníem ganes, no!") És veritat... (Irònic.) Quin avorriment, estar açí dins tancants entre quatre parets! Amb un dia tan fantàstic, fan ganes d'eixir al pati a fer classe, eh! Probrets meus! Mireu: no eixirem al pati però us donaré una bona notícia...

(Els alumnes escolten amb expectació.)

DÍDAC: Després de pensar-ho... i tornar-ho a pensar... i repensar-ho una vegada més... Finalmente, n'he decidit! (Pausa.) Nosé on acabarà aquesta història... però m'he decidit! Farem - fareu- teatre!

TOTS: (Esclat d'alegria, tallant el mestre, just després d'anunciar que faran teatre.) Siii!! Què bé!!..

DÍDAC: Bé, supose que tindreu alguna pregunta...

(Just després, tots, els i les alumnes alcen la mà il·lusionats.)

DÍDAC: Carolina!

CAROLINA: Quina obra farem?

DÍDAC: Tens alguna idea...?

CAROLINA: (Sense quasi deixar-lo acabar la frase, emocionada, molt ràpid.) L'illa del Tresor?

(Quan el mestre assenyala Carolina rient, Tots els alumnes se n'alegren amb expressions del tipus "Uauuu!", "Què bé"... Es produeixen petites converses entre els alumnes. Dobrinka i Jonathan demanen silenci. Els i les alumnes callen ràpidamente. Al mateix temps, molts tornen a alçar la mà.)

DÍDAC: Penèlope!

PENÈLOPE: Farem l'obra en un teatre de veritat?

DÍDAC: Ja ho crec! Mireu: les escoles d'Albaida estan organitzant un festival de teatre escolar. He parlat ame l mestre que fa de coordinador i en ha convidat a participar-hi. Segons tinc entés, les obres le sfaran al teatre Odeón. Està un poco vellet però és un teatre de veritat! Hi caben més de 500 persones de públic! (Pausa.) David!

DAVID: Quan és el festival?

DÍDAC: A final de curs, pel juny. Nosaltres, si tot va bé, representarem l'obra el dia 18 de juny. Haurem d'espavilar-nos perquè no queda massa temps i tenim molt de treball per davant! (Pausa.) Jordi!

JORDI: Quan començarem a preparar l'obra de teatre?

DÍDAC: Espere que la setmana que ve. Espere! Fins d'açí al juny, usarem classes de valencià per preparar l'obra i assajar-la, classes de plàstica per fer els decorats... (...)

MARICARMEN: (Molt emocionada.) Puc ser Jim en l'obra de teatre?

(Tots els alumanes es queixen amb expressions del tipus "Quin morro!", "Clar"...)

AINHOA: (Fent burla.) com has de fer de Jim, Maricarmen? Però si és un xic i tu eres una xica!

  3- Aspectes més rellevants per treballar la dramatització a l'aula 

 Dramatització: Un altre llenguatge. 

La dramatització és una forma d'expressió que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramàtic, és una forma de representació que utilitza el cos, la veu i els espais i temes escènics per expressar i comunicar, als altres, idees, sentiments i vivències.
1. Llenguatge dramàtic.
A través de l'acció representada en la situació l'actor-alumne/actriu-alumna expressa i comunica les seues imatges interiors i els dóna forma mitjançant el personatge que encarna. L'alumne expressa en un espai la seua visió de la realitat i del seu món interior, i també utilitza tots els seus recursos (motrius, cognoscitius i afectius).
Aquesta àrea curricular té presents tres variables com a mínim:
      1. El procés mitjançant el qual una idea es converteix en acció dramàtica.
      2. L'estructura de la classe (o taller) de dramatització.
      3. La naturalesa i la finalitat de les tasques realitzades a la classe o taller de dramatització.
L'ensenyament del llenguatge dramàtic en l'àmbit escolar ha de seguir les mateixes passes que el procés de creació en art dramàtic. Els continguts de qualsevol disseny curricular de Dramatització s'han d'articular sobres tres paraules clau: PERCEBRE-FER-REFLEXIONAR

PERCEBRE:
Implica un estat de disponibilitat en els nivells cognoscitiu, motriu i afectiu. En aquesta fase, s'inclouen exercicis i jocs de relaxació, de concentració i de percepció sensorial.

FER:
És posar en acció les seues imatges interiors, elaborar a partir d'una situació o d'un personatge una acció que comunique el seu món interior.
En les activitats d'exploració es posa un èmfasi especial en els instrumentals i els materials amb els quals es realitza l'aprenentatge del llenguatge dramàtic: el cos, la veu i el medi.  En aquest apartat també s'inclouen les activitats d'improvisació.

REFLEXIONAR:
És poder disposar d'un moment de pausa per tornar sobre les activitats realitzades i apropiar-se de l'experiència viscuda de forma espontània anteriorment. Donant a l'alumne l'oportunitat de detenir-se i tornar sobre l'experiència viscuda, se li permet reflexionar i identificar les imatges, les emocions i les sensacions sorgides durant el desenvolupament de la fase de l'acció i s'afavoreix la presa de consciència dels mitjans utilitzats per expressar-les.

 Parts en que es divideixen els tallers d'expressió dramàtica:
1. Posada en marxa.
2. Relaxació.
3. Expressió-comunicació.
4. Retroacció.

Les activitats de dramatització que es fereixen als alumnes d'ensenyament primari i secundari prenen tres orientacions bàsiques:
1. Exercicis.
2. Joc dramàtic.
3. Teatre.

Hi ha activitats de diferent naturalesa  com activitats d'experiència directa, pràctiques d'habilitats necessàries per a dramatitzar i ús d'altres llenguatges com per exemple, dibuixar el que s'ha imaginat durant un exercici de relaxació imaginatiu.

El joc dramàtic té com a finalitat el desenvolupament de l'espontaneïtat, mitjançant. Les activitats de joc dramàtic són improvisacions a partir de diversos elements: un espai concret, una situació concreta, un conflicte, l'argument, el personatge i el desenllaç.

El teatre té a veure amb un producte final ben elaborat i amb l'existència d'espectadors. Les activitats teatrals, en l'àmbit de l'ensenyament poden adoptar alguna d'aquestes formes: actuació d'un grup davant la resta de la classe, treballar en l'acabat d'una representació preparada a classe per mostrar-la a una audiència més o menys formal i treballar a partir d'un text teatrals amb el propòsit de muntar-lo i representar-lo davant d'un públic.

Hi ha un ampli ventall d'activitats de naturalesa molt diversa, des de les que impliquen una vivència irrepetible, com pot ser un exercici de sensibilització, fins a les que impliquen repetició, com quan es prepara una representació per mostrar a uns espectadors.

L'ús que de qualsevol d'aquestes activitats puga fer el professor en la seua pràctica docent és doble. D'una banda, pot utilitzar-les com a contingut d'una sessió o taller dins de l'àrea d'Educació Artística i, d'una altra banda, com a activitats puntuals en altres àrees per aconseguir els objectius que els són propis, especialment per a Llengua i Literatura, Ciències Socials, Educació Física i Llengües Estrangeres. I tot açò és factible gràcies a la naturalesa interdisciplinaria que caracteritza el llenguatge dramàtic.




dimecres, 5 de novembre del 2014

Els millors poemes


La meua valoració sobre els poemes que els meus companys de classe han realitzat és molt positiva. Penso que uns més que altres, ens em esforçat en l'elaboració dels poemes i el resultat ha estat  molt emotiu.
Al meu poema li vaig dedicar temps, primer vaig pensar en alguna cosa (tema) que em produïa un sentiment que m'angoixava, després vaig buscar vocabulari cult sobre el tema i vaig llegir una mena de poemes que tractaven del mateix que el meu i a partir d'ací anava fluint el que jo volia dir. Aquest va ser el resultat:


LA MEUA CASA
Enmig d'un camp de tarongers ma casa,
davall d'un espès brancatge florit,
apareix als ulls de qui passa,
com un fragant,envejós i suculent niu.

El vent fa a ma casa,
una ronda de xanglots i alarits,
trenca com un cristall, el meu crit.

En l'horitzó etern, mire morir ma casa,
com un fruït pàl·lid  i sense llum...
en el meu camp de tarongers.

Dels poemes dels meus companys/es, el que més em va emocionar va ser el de la meua companya Marie, va escriure un poema dedicat a la seva mare, molt emotiu amb paraules dolces i amb sentiment.




Dona negra,dona africana,oh la meua mare o dama

jo pense sempre en tu ,Maria Teresa

tu que em vas portar a l'esquena,

tu que em vas donar el pit,

tu que em vas eixugar les llàgrimes,

pense sempre en tu, t'estime, t'estime.




ARTICLES SOBRE LA POESIA



 


1.- Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?
Poesia significa "fer" i prové de la paraula grega "poiesis"
Poeta prové de la paraula "poietes" que significa "creador, autor, poeta" Primer foren els poetes i després s'anomenà la poesia.

2.-Quan és bo un poema? I una novel·la? I l'educació?

Els poetes coincideixen a afirmar que no sabrien dir per què un poema és bo o no, encara que segons la idea de Richards "mai no és el que diu un poema el que importa, sinó el que és" . És bo quan arriba al sentit profund de les coses i de les persones.
La novel·la és bona quan vol "arribar a l'ànima de les coses". I una bona educació és quan arriba al sentit profund de les coses. És la transformació interior de les persones.

3.-En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Comencen a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adopten una forma poètica.


4.-Què aporta la poesia des del punt de vista lingüístic?

  • Educar el ritme fonètic intern i extern que ajuda a memoritzar i retenir.
  • Educar la dicció, entonació i locució.
  • Introduir l'ús de la metàfora per arribar a altres figures.
  • La capacitat d'atracció i de condensació de significats (qualitat expressiva).
  • L'exploració discursiva , desplegament de possibilitats semàntiques i funcionals de paraules.
  • Connectar amb sentiments i estimular el desenvolupament psicològic.
5.-Qui pot ser l'objectiu de treballar la poesia a classe?
  • Crear connexió amb la poesia.
  • Conèixer noves paraules i incorporar-les.
  • Reconstruir la cultura.
6.-Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?
Poden portar a la inautenticitat i artificialitat de la concepció del món.
La "diversió" dels xiquets i el consum sens fi de "productes per a criatures". No sols creen els productes que es consumixen sinó que pretenen forjar el seu públic moldejant personalitats adients per a l'ús d'aquestes mercaderies amb la qual cosa impedeix que els xiquets i xiquetes puguin accedir a la llibertat de consciència.