NI TAN ALTS, NI TAN RICS.
Manuel Molins (Alfara del Patriarca, Valencia, 1946), és un dels
dramaturgs més feliçment "excèntrics" del teatre català contemporani. Va
iniciar la seua trajetòria teatral com a autor i director d'escena del
mític Grup 49, una de les companyies més castigades per la censura
franquista i post franquista.
"Ni tan alts, ni tan rics" és una comèdia que intenta jugar amb uns
personatges paradigmàtics de tota una generació que es passarà part de
la seua joventut lluitant per uns ideals i per un món millor però que ha
acabat d'integrant-se i ara es veu abocada a enfrontar-se amb les seues
pròpies contradiccions i els seus propis somnis, deixant als seus fills
un llegat de renúncies que voldria fer passar per triomfs.
Els personatges de l'obra són Miquel i la seva dona Adelina,
l'Encaputxat (Pau) que és el fill de Miquel i Adelina, Isidre i
Lídia. Adelina, la dona de Miquel, es dedica a cultivar bonsais. El
bonsai en aquesta obra és un element simbòlic, d'una banda significa el
triomf de l'home sobre la natura, el seu domini. D'altra banda, aquest
domini sobre la natura també representa la seua castració. I això, per
no parlar del fet que mentres les ciutats s'omplin de bonsais, les
nostres muntanyes estan totes socarrimades i a ningú l'importa. Els
personatges es caracteritzen amb els bonsais i en l'obra, els bonsais,
sempre estan per terra.
L'obra comença i acaba amb el segrest de Miquel, el segrestador és el
seu propi fill, que vol venjar-se de son pare perquè el tracta com un
joguet i li recrimina a son pare tot allò que li pareix mal. També li
diu que ell sap qui és i no necessita gitar-se amb una dona per
demostrar qui és, que hi han altres coses en que pensar ja que son pare
li havia demanat a la seua amiga que comprovés que el seu fill no era
homosexual. Des del meu punt de vista, aquest fet és un dels elements
claus de l'obra ja que el seu fill mostra les idees centrals de l'obra,
es a dir, les idees reivindicatives de la societat de l'època.
ADAPTACIÓ TEATRAL
PRIMERA ESCENA (SEGREST)
DIÀLEG 1
Miquel: Adelina, Adelina! Per què estic lligat? Què passa?
Encaputxat: Estàs segrestat.
Miquel: Segrestat? Això no pot ser! On es la meua dona i el meu fill?
Encaputxat: Tranqui tio! Tot està bé.
Miquel: I la Lídia? I l'Isidre? Què els ha passat als meus amics?
Encaputxat: La teua dona està bé, el teu fill, perfecte i els teus amics, no t'enrecordes que s'han anat?
Miquel: Oh, estic torbat! Qui m'ha segrestat? A quina organització pertanys? Qui t'envia?
Encaputxat: Ací no m'envia ningú, jo sóc tota l'organització.
Miquel: I què és el que vols, què pretens de mi?
Encaputxat: Sols passar una bona estona i viure noves sensacions. Per cert, tens gana?
Miquel: No, fam no, però on estan els urinaris?
Encaputxat: Tin fes-ho ací (li acosten l'orinal i li baixem la bragueta).
Miquel: Però què fas tio atrevit?
Encaputxat: Però no volies pixar?!! Collins quina titola et gastes, no? De segur que a la Lídia li agradaría, eh?
Miquel: Jo no estic per a pensar en estes coses, que si
la tinc tal... o que si li agradarà a la Lídia... Però els terroristes
us interessen estes coses tan íntimes?
Encaputxat: A mi m'interessen tota mena de detalls. Com
és la teua titola, com has aconseguit ser Director General.... D'on et
ve la fama de bon amant...
Miquel: Tu ets boig! Fill de puta! Assassí! Jo no volia celebrar l'ascens...
DESENVOLUPAMENT
DIÀLEG 2 (AMICS)
(Mentre Adelina rega els bonsais)
Adelina: Miquel, he convidat a la Lídia i a l'Isidre per celebrar el teu ascens i per a que vegen la reforma del xalet.
Miquel: No tardaran, estaran al caure.
Adelina: I el Jordi? L'amic de Pau? Que et sembla?
Miquel: És un bon xicot i molt lliberal, no com el Pauet que el tenim a les faldes.
Adelina: Doncs, jo el veig un jove desvergonyit i insolent. I un viva la vida!
Miquel: Deixem el tema, vaig a eixir a comprar una botella de vi per al sopar.
Isidre: Xe tu! Quina barraca! Adelina, com estàs?
Adelina: Què alegria de voret Isidre! Estic preocupada pel Pauet, com que eres el seu padrí has de parlar amb ell... té un comportament extrany ultimament.
Isidre: No patisques, ho faré. Saps que m'he divorciat i vaig a obrir un pub? Em vindria be l'ajuda de Miquel. Com que ara és Director General (burla)...
Adelina: De segur que fara el que puga. Mira! Ja ve Lidia.
Lidia: Què alegria de vore'ns junts després de tant de temps. Adelina t'he portat un bonsai xinés.
Adelina: Gràcies però m'agraden més els japonessos, són més harmoniosos i espirituals. Els xinessos són grollers i ordinaris.
Lidia: Ui! Qui hi ha en aquella finestra? Sembla que m'espia.
Adelina: Eixa és la finestra del meu Pauet. Isidre acompanyam a la cuina que a tu sempre se t'ha donat bé.
Miquel: Ara que estem a soles, vull demanar-te que com que ets tan atractiva i seductora, m'agradaria que t'insinuares al Pauet, és verge i amb dihuit anys... de segur que és homosexual.
Lidia: He de corrompre una ànima tan pura?
Miquel: Ajuda'm no gosse propossar-li-ho a ningú més. Sé que tu em trauràs de dubtes.
TERCERA ESCENA
(Els quatre sopant i parlant de les seues vides, ja tots sentats).
Miquel: Estic content de tornar a trobar-nos com en altre temps. Ara en carreguen les reunions oficials, tu en canvi pots fer el que et vinga en gana. Ets un home de sort!
Isidre: Jo? El triomfador ets tu. T'has divertit tant com jo i ara... Qui sap si no arribaràs a president?
Miquel: No et penses, també he treballat dur en la vida.
Lidia: Què calor tinc! Vaig a prendre un bany a la piscina, em sembla que està Pau (es troba amb Pau). Hola Pau! Com et va la novieta? Violeta era?
Pau: Hola Lidia! No sé de que em parles, Violeta és una estúpida, no sé el que t'haurà contat el meu pare, però ell si que li mira les cames.
Lidia: Vine a l'aigua amb mi. A la teua edat no es pot dir que no a res, comprens? Pots llevar-me la samarreta? Em ve tan ajustada...
(apareix Adelina)
Adelina: Pau! Què fas ací? I tu desvergonyida, que intentes fer-li al meu fill? Poca vergonya! Podries ser sa mare.
Lidia: No entenc el que dius, només estavem parlant.
Adelina: Mentida! Sempre t'he acceptat i he intentat ajudar-te! En canvi tu...pense que tot el que em tens és enveja!
Lidia: Enveja jo? Tu sols eres una amargada que només pensa amb els bonsais i s'oblida del seu marit. Serà millor que me'n vaja. No sé perquè he vingut. (Adelina plora)
(Lidia se'n va i Isidre intenta consolar-la)
Isidre: Adelina? Què et passa? Et veig molt exitada!
Adelina: He pillat a Lidia insinuant-se a Pau. Volia fer-ho amb ell. T'ho jure...
Isidre: No serà per a tant. T'hauràs confós.
Adelina: Ara mateix vaig a contar-li-ho a Miquel.
(Se tanca el teló i ...)
QUARTA ESCENA (TORNEM AL SEGREST)
Adelina: Però Miquel què fas maniatat? Qui t'ha fet això?
(Entra Pau)
Encaputxat: He sigut jo. Ara aneu a sentir tot el que he dir-vos. Vosaltres ereu Alts i Rics. Volíeu canviar la vida. Jo sóc jove i semble ser la vostra joguina. Pau per ací, Pauet per allà... Però, qui sóc jo i què podia esperar de vosaltres? Per a la mare, sóc la "criatura" que ha sigut substituit per un bonsai i per a tu... només t'has preocupat de preservar la teua imatge de masclista integre.
Miquel: Be, evitem la cançoneta i intentem que hi haja un final feliç.
Pau: No deuries haver enviat a la Lidia per comprobar res. A la Lidia ni me l'he feta ni me la faré mai.
Miquel: Vols dir que no t'agraden les dones?
Pau: Vull dir que hi ha altres coses en què pensar.
Miquel: Però quan s'és jove són senyal d'identitat.
Pau: Jo sé qui sóc, ets tu qui s'ha perdut i no em serveix de res el teu cap calent i la teua ansietat.
Adelina: Oh! Però que hi feu? Què feu tots dos?
Pauet: Açò és un segrest (ficant-se la caputxa i agafant-la).
Adelina: Pauet! No m'agrada! No m'agrada jugar a indis i vaquers! Deixa'm! Em fas mal.
Pau: Per qué no tanques el bec?
Adelina: Criminal, covard! T'aprofites de la meua situació.
Pau: Silenci! (violent).
Adelina: Bèstia!
Pau: Silenci, he dit! Sigues raonable i no et passarà res. Però si no...
Adelina: L'orinal! L'orinal! On es l'orinal?
HA SIGUT MOLT DIVERTIDA ESTA ACTIVITAT HO EM PASSAT MOLT BÉ!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada