Activitats sobre dramatització

Esta és una pàgina que he trobat per la xarxa que pense és interessant què ens podría servir per a la pràctica docent:
www.obresdeteatre.com
adelaida.delaire@gmail.com

EL TEATRE A L'ESCOLA

Amb una obra de teatre, conscientment, es treballen molts aspectes curriculars: llengua escrita, vocabulari, frases fetes, expressió oral, dicció, matemàtiques, espai, temps, ordre, coneixement del medi, context de l’obra, música, dansa, expressió corporal, plàstica, memorització, etc. Però allò en què hi es posa més èmfasi és en el treball en grup, en els aspectes de socialització, en la col·laboració, en l’expressió de les emocions i els sentiments.

• El teatre és un mitjà de comunicació.
• El teatre és una eina per a la resolució de conflictes.
• El teatre ens permet divertir-nos i destensar-nos.
• El teatre ens permet conèixer i integrar cultures.
• El teatre ens dóna eines per a créixer a nivell personal​.

I per tant des de l’aula d’expressió dramàtica cal creure en:

• L’Aspecte lúdic de l’aprenentatge. Podem aprendre i fer feina passant-ho bé!
• La col·laboració i integració en la dinàmica cultural del barri.
• Fomentar l’afició pel món del teatre i de l’art en general.
  
• La millora de les habilitats socials en la relació, comunicació i expressió dels problemes.
• L’avaluació com un regal pedagògic. Per a tenir una relació directa i pròxima amb l’alumne/a i treballar el que més necessiten.
• El treball en equip.

El teatre com a eina de treball en equip és molt valuós en la formació dels joves. Millora l’expressió oral i dóna estratègies de comunicació davant del públic. És un gran suport en el treball de textos i una gran eina per millorar l’expressió oral i la memorització.

El teatre permet un desenvolupament de la creativitat en la interpretació, tant a nivell individual com col·lectiu, així com també en la recerca i la utilització de l’attrezzo per fer més atractiva la posada en escena.  
Pàgines d'interès:

https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0CCUQFjAB&url=https%3A%2F%2Fsites.google.com%2Fa%2Fxtec.cat%2Fel-teatre%2Fescola-i-teatre&ei=sTWEVPnGEYXpUo-ogOAP&usg=AFQjCNGExu_4pUGSoxiZS9EBQoyvV41K-Q&sig2=vwYB9TAXKuyrwN0lEyB8-w

1-AVEC TEATRE

 El blog de Avec Teatre és un blog informatiu i un bon recull per a  millorar la pràctica educativa, documents teatrals, formació d'espectadors.

El teatre reuneix molts requisits per a ser un material a treballar en un centre educatiu, tant des d'un punt de vista lingüístic com conceptual. Un aspecte molt important i que sovint és difícil de treballar en els centres educatius és el sensitiu. Jugant a teatre es poden detectar molts valors que difícilment surten a la superfície a l'aula. 

Treballar els textos teatrals, escenificar-los, anar al teatre com espectador i reflexionar sobre el que hem vist ajuda als alumnes a conèixer nous aspectes del món i d'ells mateixos.

Els  cursos de teatre permeten una introducció lúdica i desinhibida als aspectes més elementals del teatre: dramatització, moviment escènic, maquillatge, escenografia, vestuari, balls, música... 

La  intenció final és que l’alumne/a s’inicie en el món del teatre. La lectura expressiva, la creació, la dramatització de textos i situacions reals i la participació en el joc teatral són objectius que s’han d’acomplir progressivament. 

El teatre com a centre d’interès  és la insistència a proposar activitats que afavoreixin el perfeccionament de l’expressió oral i el foment de la creativitat individual dins un col·lectiu heterogeni. És molt important potenciar aquestes habilitats en una etapa en què l’alumne/a necessita guanyar seguretat per formar o  madurar la seva personalitat.

L’objectiu no és formar veritables actors o actrius, sinó ajudar a entendre la complexitat d’interpretar un personatge i a valorar amb esperit crític una representació teatral.

Diferenciem aquí, en funció de les edats dels alumnes. 

Infantil:

1. Jocs de participació.
2. Aprendre i escenificar cançons.
3. Escoltar contes i representar-los.
4. Jugar amb els personatges dels contes.
5. Fer titelles senzilles i jugar amb elles. 
6. Realització de  petites coreografies.

Primària:

1. Jocs de participació.
2. Aprendre i escenificar cançons coreografiades.
3. Escoltar i inventar contes, per representar.
4. Improvisació de diàlegs i escenes.
5. Creació d’històries paral·leles.
6. Treball amb gesticulació, intenció, motivació, onomatopeies i acció dels personatges.
7. Exercicis d’acció-passivitat.
8. Expressió del silenci.
9. Memorització i representació de contes o de textos teatrals. 
10. Audició d’obres musicals i treball dels seus arguments. 

Secundària i batxillerat:

1. Aplicació de tècniques de respiració, relaxació, desinhibició i socialització.
2. Dramatització espontània o preparada de situacions de comunicació de la vida quotidiana o de textos literaris.
3. Participació en les diverses etapes del procés creatiu del fet teatral (llums, música, vestuari, atrezzo).
4. Experimentació de les diferents etapes del treball d’actor/actriu (domini del cos, modulació de la veu, construcció del personatge, la situació, la història i el context, l’expressió de l’estat anímic, el maquillatge). 
5. Creació i recreació de textos amb finalitats teatrals.
6. Repetició i memorització de textos de creació pròpia o literaris.
7. Assaig d’escenes per millorar la qualitat interpretativa.
8. Representació de textos teatrals.
9. Lectura de diàlegs dramatitzats.

Dades de interès:

Fem teatre, del gust per la lectura (primària)

Pàgines de referència per a introduir el teatre en les aules, en el nostre lloc de treball o en espais socioculturals:

Teatro de hoy. Pàgina del Ministeri d'educació on podreu trobar obres (text complet descarregable) d'autors espanyols contemporanis en totes les llengües de l'Estat.
A escena. Volem posar aquesta pàgina la professora Marisa Aznar (fruit d'una llicència per estudi i allotjada a Catedu -portal educatiu d'Aragó) en tant que paradigma i per la coherència en el que és la innovació al servei de la comunitat educativa en tots els seus processos i estaments.
Avecteatre Wikispaces. La nostra wiki col·laborativa a la que us invitem a unir-vos i completar aquells apartats que penseu s'han de millorar. 
2-Selecció d'una obra de teatre per a ser dramatitzada a classe
Adaptar una obra de teatre no és fàcil i es necessita  temps i destresses. És molt important familiaritzar-te en eixe gènere literari; llegir moltes obres, fer adaptacions, anar al teatre i quan més experiències directes, més eines per poder treballar amb els xiquets.
A continuació presente un fragment de l'inici d'un sainet en tres actes  Ja hi tinc un peu de Joan Brossa que jo em vaig llegir fa molt de temps i que m'agrada.

PRIMER ACTE

ESCENA I

Carrer curt. Un acròbata fa exercicis dalt d'un trapèzi. Una xicota avança a les palpentes amb una bena als ulls. De sobte es desprèn el trapezi. Ella ofega un crit. Entre tot de pallassos i es dirigeixen cap al cos inert de l'acròbata. Baixa al davant un carrer idèntic.





ESCENA II

Per la dreta, Carme i Quimet disputant-se. Ell porta un escaquer sota el braç. 
QUIMET: Tots al soterrani!
CARME: Punt per punt.
QUIMET: Fuig!
CARME: Tres a la matinada.
QUIMET: Saturat del llit hi corro al darrera.
CARME: Un pal de telèfon ha caigut.
QUIMET: I jo no em puc abstreure.
CARME: Ho sento, no tinc ganes de plorar.
QUIMET: Carme, jo estic disposat a oblidar tot el que ens ha succeït; però, ja ho pots comprendre, en una pujada, és natural de fer-hi graons.
CARME: Faré marxa, de nit, a l'illa de les branques.
QUIMET: Hi ha moltes menes de dames.
CARME: Per mostra, n'hi ha prou amb un botó. (Es treu una carta de la pitrera.) Mira. Ratlles tortes, lletres embrollades, traços rars i mogut
QUIMET: Maneres de remar...
CARME: (es desa la carta): Que no.
QUIMET: Però escolta'm... escolta quina multitud d'afectes prodigiosos. Carme, si jo hagués sabut que podies venir, si ho hagués sabut, hauria tornat aplaudiments els xiulets d'aquells coets que encenien rams a l'ombra; i, a l'hora de menys soroll, t'hauria ajudat a obrir el piano.
CARME: Qui no s'atreveix a judar-s'ho tot d'un cop, o no té gaire mèrit o tem massa la sort.
QUIMET (per ell mateix): La sirena és meitat dona i meitat peix.
CARME: Podies suposar que jo vindria.
QUIMET: Jo! En això acaba el conte! Però, vejam: com? Ja saps prou que ton pare, fins a arribar al peu de les cases, no em va explicar el teu cas, el cas del volcans de cintes. Ah! Catalunya té milions d'habitants, però la terra, des d'una estrella, és gairebé imperceptible.
CARME: En aquell moment teníem visites, i ja comprendràs que, a la bola de neu, no podia deixar d'indicar-hi amb una mica de fang els ulls, la boca i el nas.
QUIMET (irònic): Tres ametistes. dos safirs. Quatre perles.
CARME: I a tu, què t'importa?

S'alça el teló i... Premi de teatre infantil 2009 Ciutat de Carcaixent

Dídac Botella va ser el guanyador el 2009 del Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de la Ciutat de Carcaixent amb aquesta obreta "Lilla del... Teatre!" adreçat a lectors de primária, i publicat per l'editorial bromera.

ESCENA I

Fem teatre!

DÍDAC: Bon dia!! Quina cara d'adormits que feu! (Irònic.) Què no teníeu ganes de venir a l'escola? (Els alumnes riuen una mica com dient "Doncs no teníem ganes, no!") És veritat... (Irònic.) Quin avorriment, estar açí dins tancants entre quatre parets! Amb un dia tan fantàstic, fan ganes d'eixir al pati a fer classe, eh! Probrets meus! Mireu: no eixirem al pati però us donaré una bona notícia...

(Els alumnes escolten amb expectació.)

DÍDAC: Després de pensar-ho... i tornar-ho a pensar... i repensar-ho una vegada més... Finalmente, n'he decidit! (Pausa.) Nosé on acabarà aquesta història... però m'he decidit! Farem - fareu- teatre!

TOTS: (Esclat d'alegria, tallant el mestre, just després d'anunciar que faran teatre.) Siii!! Què bé!!..

DÍDAC: Bé, supose que tindreu alguna pregunta...

(Just després, tots, els i les alumnes alcen la mà il·lusionats.)

DÍDAC: Carolina!

CAROLINA: Quina obra farem?

DÍDAC: Tens alguna idea...?

CAROLINA: (Sense quasi deixar-lo acabar la frase, emocionada, molt ràpid.) L'illa del Tresor?

(Quan el mestre assenyala Carolina rient, Tots els alumnes se n'alegren amb expressions del tipus "Uauuu!", "Què bé"... Es produeixen petites converses entre els alumnes. Dobrinka i Jonathan demanen silenci. Els i les alumnes callen ràpidamente. Al mateix temps, molts tornen a alçar la mà.)

DÍDAC: Penèlope!

PENÈLOPE: Farem l'obra en un teatre de veritat?

DÍDAC: Ja ho crec! Mireu: les escoles d'Albaida estan organitzant un festival de teatre escolar. He parlat ame l mestre que fa de coordinador i en ha convidat a participar-hi. Segons tinc entés, les obres le sfaran al teatre Odeón. Està un poco vellet però és un teatre de veritat! Hi caben més de 500 persones de públic! (Pausa.) David!

DAVID: Quan és el festival?

DÍDAC: A final de curs, pel juny. Nosaltres, si tot va bé, representarem l'obra el dia 18 de juny. Haurem d'espavilar-nos perquè no queda massa temps i tenim molt de treball per davant! (Pausa.) Jordi!

JORDI: Quan començarem a preparar l'obra de teatre?

DÍDAC: Espere que la setmana que ve. Espere! Fins d'açí al juny, usarem classes de valencià per preparar l'obra i assajar-la, classes de plàstica per fer els decorats... (...)

MARICARMEN: (Molt emocionada.) Puc ser Jim en l'obra de teatre?

(Tots els alumanes es queixen amb expressions del tipus "Quin morro!", "Clar"...)

AINHOA: (Fent burla.) com has de fer de Jim, Maricarmen? Però si és un xic i tu eres una xica!

  3- Aspectes més rellevants per treballar la dramatització a l'aula 

 Dramatització: Un altre llenguatge. 

La dramatització és una forma d'expressió que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramàtic, és una forma de representació que utilitza el cos, la veu i els espais i temes escènics per expressar i comunicar, als altres, idees, sentiments i vivències.
1. Llenguatge dramàtic.
A través de l'acció representada en la situació l'actor-alumne/actriu-alumna expressa i comunica les seues imatges interiors i els dóna forma mitjançant el personatge que encarna. L'alumne expressa en un espai la seua visió de la realitat i del seu món interior, i també utilitza tots els seus recursos (motrius, cognoscitius i afectius).
Aquesta àrea curricular té presents tres variables com a mínim:
      1. El procés mitjançant el qual una idea es converteix en acció dramàtica.
      2. L'estructura de la classe (o taller) de dramatització.
      3. La naturalesa i la finalitat de les tasques realitzades a la classe o taller de dramatització.
L'ensenyament del llenguatge dramàtic en l'àmbit escolar ha de seguir les mateixes passes que el procés de creació en art dramàtic. Els continguts de qualsevol disseny curricular de Dramatització s'han d'articular sobres tres paraules clau: PERCEBRE-FER-REFLEXIONAR

PERCEBRE:
Implica un estat de disponibilitat en els nivells cognoscitiu, motriu i afectiu. En aquesta fase, s'inclouen exercicis i jocs de relaxació, de concentració i de percepció sensorial.

FER:
És posar en acció les seues imatges interiors, elaborar a partir d'una situació o d'un personatge una acció que comunique el seu món interior.
En les activitats d'exploració es posa un èmfasi especial en els instrumentals i els materials amb els quals es realitza l'aprenentatge del llenguatge dramàtic: el cos, la veu i el medi.  En aquest apartat també s'inclouen les activitats d'improvisació.

REFLEXIONAR:
És poder disposar d'un moment de pausa per tornar sobre les activitats realitzades i apropiar-se de l'experiència viscuda de forma espontània anteriorment. Donant a l'alumne l'oportunitat de detenir-se i tornar sobre l'experiència viscuda, se li permet reflexionar i identificar les imatges, les emocions i les sensacions sorgides durant el desenvolupament de la fase de l'acció i s'afavoreix la presa de consciència dels mitjans utilitzats per expressar-les.

 Parts en que es divideixen els tallers d'expressió dramàtica:
1. Posada en marxa.
2. Relaxació.
3. Expressió-comunicació.
4. Retroacció.

Les activitats de dramatització que es fereixen als alumnes d'ensenyament primari i secundari prenen tres orientacions bàsiques:
1. Exercicis.
2. Joc dramàtic.
3. Teatre.

Hi ha activitats de diferent naturalesa  com activitats d'experiència directa, pràctiques d'habilitats necessàries per a dramatitzar i ús d'altres llenguatges com per exemple, dibuixar el que s'ha imaginat durant un exercici de relaxació imaginatiu.

El joc dramàtic té com a finalitat el desenvolupament de l'espontaneïtat, mitjançant. Les activitats de joc dramàtic són improvisacions a partir de diversos elements: un espai concret, una situació concreta, un conflicte, l'argument, el personatge i el desenllaç.

El teatre té a veure amb un producte final ben elaborat i amb l'existència d'espectadors. Les activitats teatrals, en l'àmbit de l'ensenyament poden adoptar alguna d'aquestes formes: actuació d'un grup davant la resta de la classe, treballar en l'acabat d'una representació preparada a classe per mostrar-la a una audiència més o menys formal i treballar a partir d'un text teatrals amb el propòsit de muntar-lo i representar-lo davant d'un públic.

Hi ha un ampli ventall d'activitats de naturalesa molt diversa, des de les que impliquen una vivència irrepetible, com pot ser un exercici de sensibilització, fins a les que impliquen repetició, com quan es prepara una representació per mostrar a uns espectadors.

L'ús que de qualsevol d'aquestes activitats puga fer el professor en la seua pràctica docent és doble. D'una banda, pot utilitzar-les com a contingut d'una sessió o taller dins de l'àrea d'Educació Artística i, d'una altra banda, com a activitats puntuals en altres àrees per aconseguir els objectius que els són propis, especialment per a Llengua i Literatura, Ciències Socials, Educació Física i Llengües Estrangeres. I tot açò és factible gràcies a la naturalesa interdisciplinaria que caracteritza el llenguatge dramàtic.