La meua valoració sobre els poemes que els meus companys de classe han realitzat és molt positiva. Penso que uns més que altres, ens em esforçat en l'elaboració dels poemes i el resultat ha estat molt emotiu.
Al meu poema li vaig dedicar temps, primer vaig pensar en alguna cosa (tema) que em produïa un sentiment que m'angoixava, després vaig buscar vocabulari cult sobre el tema i vaig llegir una mena de poemes que tractaven del mateix que el meu i a partir d'ací anava fluint el que jo volia dir. Aquest va ser el resultat:
LA MEUA CASA
Enmig d'un camp de tarongers ma casa,
davall d'un espès brancatge florit,
apareix als ulls de qui passa,
com un fragant,envejós i suculent niu.
El vent fa a ma casa,
una ronda de xanglots i alarits,
trenca com un cristall, el meu crit.
En l'horitzó etern, mire morir ma casa,
com un fruït pàl·lid i sense llum...
en el meu camp de tarongers.
Dels poemes dels meus companys/es, el que més em va emocionar va ser el de la meua companya Marie, va escriure un poema dedicat a la seva mare, molt emotiu amb paraules dolces i amb sentiment.
Dona negra,dona africana,oh la meua mare o dama
jo pense sempre en tu ,Maria Teresa
tu que em vas portar a l'esquena,
tu que em vas donar el pit,
tu que em vas eixugar les llàgrimes,
pense sempre en tu, t'estime, t'estime.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada