Poemes " d'Antoni Espí"

Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957) 

 
Treballa a l’IES Dr. Simarro de Xàtiva  de professor de llengua i literatura. De jove va treballar al camp, a la sarga i en una pirotècnia. És un escriptor quasi clandestí: escriu d’amagat i a mitges hores. Per això només ha publicat obres de creació de gènere curt: de narrativa, la novel·la juvenil El regne d’Albaríssia (amb Joan Olivares) i el llibre de contes Niu de corbs en blanc i negre, amb el qual va obtenir el premi de narrativa 25 d’Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció —premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006—, inicia la recerca d’una veu poètica pròpia, d’arrel popular, molt treballada formalment. Amb El grum i la morca ha guanyat el VIII premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2013.

És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poe­sia.

RECONSTRUCCIÓ

El temps ha assolat la casa de la memòria

i només queden badalls de records por on

fugen espaordides fugaces sargantanes.

Sobre un paisatge de runes, refermarem

sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure

amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.

Aprenem quatre certeses i construïm

la casa nova. Bastirem amb enderrocs

contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir

un temps de goig vora el foc o a tocar de la

finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum

damunt la pols enlluernada, un or lleuger.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

I sabem que vindran borrons de primavera,

matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.

I compartirem això amb esquinçalls de pena

i amb flames ensofrades de patiments pretèrits

i amb el mateix pesombre que haurà de retornar

irremeiablement, com l’atzar o la mort. 

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

 En aquest  poema, Antoni Espí, ens parla sobre com les persones em de reconstruir-nos davant   les adversitats que ens presenta la vida . El tema de la mort, (la pèrdua de familiars, persones estimades...) son present al poema. Ens és difícil viure en la vida amb eixes pèrdues  que assolen l'ànima d'un ésser humà. Mai ningú sap quan vindrà o tornarà la mort o alguna cosa que ens produeixca dolor. Però, em de saber afrontar la tristesa i posar-li murs als esdeveniments què ens provoquen malestar sen s' enfonsar-nos... perquè la vida està per a viure-la amb esperança.

És un poema fosc. L'autor utilitza recursos com l'antítesis "sobre un paisatge de runes, refermarem sòlids pilars".També podem trobar alguna metàfora quan diu "or lleuger" referint-se a la pols enlluernada pels rajos del sòl, podem interpretar-ho com una imatge d'esperança.

Toni Espí utilitza un llenguatge cult i fa una gran elaboració per a recuperar paraules de la seua zona. 

PAISATGE AMB FIGURES

I la lluna plena esquinça el mar

amb ganivets de llum argentada.

Quatre gavines planen a vora mar

sostingudes per un fil invisible…

Sobtadament, una es capbussa,

captura la presa i, en tornar al lloc,

dibuixa una U de llargues parets.

Quatre gavines planen a vora mar

alternativament es capbussen,

ara una, adés una altra, i tixen notes

musicals sobre el pentagrama

de l’atzur del mar i les ones blanques.

Quatre gavines planen a vora mar.

amb ulls de màgica percepció

oloren la presa.

Amb bec de precís poder assassí

la colpeixen… i tornen.

Quatre gavines ballen la dansa

de la vida i de la mort 

a vora mar.

El simbolisme d'aquest poema és la mort i les gavines. El propi autor, que estava a classe el dia que el varem treballar, ens va dir que li va vindre l 'inspiració un dia a la platja que estava observant  aquests ocells, com entraven a l'aigua per caçar la pressa, com planaven al voltant de la natura. 

I tixen notes musicals sobre el pentagrama, ( la imatge del pentagrama podria ser la vida). Amb ulls de màgica percepció oloren la pressa, ( l'esperança)