dimecres, 5 de novembre del 2014

Els millors poemes


La meua valoració sobre els poemes que els meus companys de classe han realitzat és molt positiva. Penso que uns més que altres, ens em esforçat en l'elaboració dels poemes i el resultat ha estat  molt emotiu.
Al meu poema li vaig dedicar temps, primer vaig pensar en alguna cosa (tema) que em produïa un sentiment que m'angoixava, després vaig buscar vocabulari cult sobre el tema i vaig llegir una mena de poemes que tractaven del mateix que el meu i a partir d'ací anava fluint el que jo volia dir. Aquest va ser el resultat:


LA MEUA CASA
Enmig d'un camp de tarongers ma casa,
davall d'un espès brancatge florit,
apareix als ulls de qui passa,
com un fragant,envejós i suculent niu.

El vent fa a ma casa,
una ronda de xanglots i alarits,
trenca com un cristall, el meu crit.

En l'horitzó etern, mire morir ma casa,
com un fruït pàl·lid  i sense llum...
en el meu camp de tarongers.

Dels poemes dels meus companys/es, el que més em va emocionar va ser el de la meua companya Marie, va escriure un poema dedicat a la seva mare, molt emotiu amb paraules dolces i amb sentiment.




Dona negra,dona africana,oh la meua mare o dama

jo pense sempre en tu ,Maria Teresa

tu que em vas portar a l'esquena,

tu que em vas donar el pit,

tu que em vas eixugar les llàgrimes,

pense sempre en tu, t'estime, t'estime.




ARTICLES SOBRE LA POESIA



 


1.- Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?
Poesia significa "fer" i prové de la paraula grega "poiesis"
Poeta prové de la paraula "poietes" que significa "creador, autor, poeta" Primer foren els poetes i després s'anomenà la poesia.

2.-Quan és bo un poema? I una novel·la? I l'educació?

Els poetes coincideixen a afirmar que no sabrien dir per què un poema és bo o no, encara que segons la idea de Richards "mai no és el que diu un poema el que importa, sinó el que és" . És bo quan arriba al sentit profund de les coses i de les persones.
La novel·la és bona quan vol "arribar a l'ànima de les coses". I una bona educació és quan arriba al sentit profund de les coses. És la transformació interior de les persones.

3.-En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Comencen a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adopten una forma poètica.


4.-Què aporta la poesia des del punt de vista lingüístic?

  • Educar el ritme fonètic intern i extern que ajuda a memoritzar i retenir.
  • Educar la dicció, entonació i locució.
  • Introduir l'ús de la metàfora per arribar a altres figures.
  • La capacitat d'atracció i de condensació de significats (qualitat expressiva).
  • L'exploració discursiva , desplegament de possibilitats semàntiques i funcionals de paraules.
  • Connectar amb sentiments i estimular el desenvolupament psicològic.
5.-Qui pot ser l'objectiu de treballar la poesia a classe?
  • Crear connexió amb la poesia.
  • Conèixer noves paraules i incorporar-les.
  • Reconstruir la cultura.
6.-Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?
Poden portar a la inautenticitat i artificialitat de la concepció del món.
La "diversió" dels xiquets i el consum sens fi de "productes per a criatures". No sols creen els productes que es consumixen sinó que pretenen forjar el seu públic moldejant personalitats adients per a l'ús d'aquestes mercaderies amb la qual cosa impedeix que els xiquets i xiquetes puguin accedir a la llibertat de consciència.

Poemes " d'Antoni Espí"




Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957) 

 
Treballa a l’IES Dr. Simarro de Xàtiva  de professor de llengua i literatura. De jove va treballar al camp, a la sarga i en una pirotècnia. És un escriptor quasi clandestí: escriu d’amagat i a mitges hores. Per això només ha publicat obres de creació de gènere curt: de narrativa, la novel·la juvenil El regne d’Albaríssia (amb Joan Olivares) i el llibre de contes Niu de corbs en blanc i negre, amb el qual va obtenir el premi de narrativa 25 d’Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció —premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006—, inicia la recerca d’una veu poètica pròpia, d’arrel popular, molt treballada formalment. Amb El grum i la morca ha guanyat el VIII premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2013.
És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poe­sia.

RECONSTRUCCIÓ

El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.



Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort. 
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
 En aquest  poema, Antoni Espí, ens parla sobre com les persones em de reconstruir-nos davant   les adversitats que ens presenta la vida . El tema de la mort, (la pèrdua de familiars, persones estimades...) son present al poema. Ens és difícil viure en la vida amb eixes pèrdues  que assolen l'ànima d'un ésser humà. Mai ningú sap quan vindrà o tornarà la mort o alguna cosa que ens produeixca dolor. Però, em de saber afrontar la tristesa i posar-li murs als esdeveniments què ens provoquen malestar sen s' enfonsar-nos... perquè la vida està per a viure-la amb esperança.
És un poema fosc. L'autor utilitza recursos com l'antítesis "sobre un paisatge de runes, refermarem sòlids pilars".També podem trobar alguna metàfora quan diu "or lleuger" referint-se a la pols enlluernada pels rajos del sòl, podem interpretar-ho com una imatge d'esperança.
Toni Espí utilitza un llenguatge cult i fa una gran elaboració per a recuperar paraules de la seua zona. 

PAISATGE AMB FIGURES

I la lluna plena esquinça el mar
amb ganivets de llum argentada.
Quatre gavines planen a vora mar
sostingudes per un fil invisible…

Sobtadament, una es capbussa,
captura la presa i, en tornar al lloc,
dibuixa una U de llargues parets.

Quatre gavines planen a vora mar
alternativament es capbussen,
ara una, adés una altra, i tixen notes
musicals sobre el pentagrama
de l’atzur del mar i les ones blanques.

Quatre gavines planen a vora mar.
amb ulls de màgica percepció
oloren la presa.

Amb bec de precís poder assassí
la colpeixen… i tornen.
Quatre gavines ballen la dansa
de la vida i de la mort 
a vora mar.
El simbolisme d'aquest poema és la mort i les gavines. El propi autor, que estava a classe el dia que el varem treballar, ens va dir que li va vindre l 'inspiració un dia a la platja que estava observant  aquests ocells, com entraven a l'aigua per caçar la pressa, com planaven al voltant de la natura. 
I tixen notes musicals sobre el pentagrama, ( la imatge del pentagrama podria ser la vida). Amb ulls de màgica percepció oloren la pressa, ( l'esperança)