Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957)
Treballa
a l’IES Dr. Simarro de Xàtiva de professor de llengua i literatura.
De jove va treballar al camp, a la sarga i en una pirotècnia. És un
escriptor quasi clandestí: escriu d’amagat i a mitges hores. Per això
només ha publicat obres de creació de gènere curt: de narrativa, la
novel·la juvenil El regne d’Albaríssia (amb Joan Olivares) i el llibre de contes Niu de corbs en blanc i negre, amb el qual va obtenir el premi de narrativa 25 d’Abril Vila de Benissa el 2002. Amb Reconstrucció
—premi Comas i Maduell de poesia Ciutat de Tarragona 2006—, inicia la
recerca d’una veu poètica pròpia, d’arrel popular, molt treballada
formalment. Amb El grum i la morca ha guanyat el VIII premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2013.
És coautor dels llibres Curs de Narrativa i Curs de poesia.
RECONSTRUCCIÓ
El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.
Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort.
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
En aquest poema, Antoni Espí, ens parla sobre com les persones em de reconstruir-nos davant les adversitats que ens presenta la vida . El tema de la mort, (la pèrdua de familiars, persones estimades...) son present al poema. Ens és difícil viure en la vida amb eixes pèrdues que assolen l'ànima d'un ésser humà. Mai ningú sap quan vindrà o tornarà la mort o alguna cosa que ens produeixca dolor. Però, em de saber afrontar la tristesa i posar-li murs als esdeveniments què ens provoquen malestar sen s' enfonsar-nos... perquè la vida està per a viure-la amb esperança.
És un poema fosc. L'autor utilitza recursos com l'antítesis "sobre un paisatge de runes, refermarem sòlids pilars".També podem trobar alguna metàfora quan diu "or lleuger" referint-se a la pols enlluernada pels rajos del sòl, podem interpretar-ho com una imatge d'esperança.
Toni Espí utilitza un llenguatge cult i fa una gran elaboració per a recuperar paraules de la seua zona.
PAISATGE AMB FIGURES
I la lluna plena esquinça el mar
amb ganivets de llum argentada.
Quatre gavines planen a vora mar
sostingudes per un fil invisible…
Sobtadament, una es capbussa,
captura la presa i, en tornar al lloc,
dibuixa una U de llargues parets.
Quatre gavines planen a vora mar
alternativament es capbussen,
ara una, adés una altra, i tixen notes
musicals sobre el pentagrama
de l’atzur del mar i les ones blanques.
Quatre gavines planen a vora mar.
amb ulls de màgica percepció
oloren la presa.
Amb bec de precís poder assassí
la colpeixen… i tornen.
Quatre gavines ballen la dansa
de la vida i de la mort
a vora mar.
El simbolisme d'aquest poema és la mort i les gavines. El propi autor, que estava a classe el dia que el varem treballar, ens va dir que li va vindre l 'inspiració un dia a la platja que
estava observant aquests ocells, com entraven a l'aigua per caçar la pressa, com planaven al voltant de la natura.
I tixen notes musicals sobre el pentagrama, ( la imatge del pentagrama podria ser la vida). Amb ulls de màgica percepció oloren la pressa, ( l'esperança)
