¡Comença l'aventura literaria¡

 

 

Este bloc va a ser un dietari de l' assignatura de Formació Literària. En ell, s'inclouran  activitats proposades per la professora: comentarem lectures de diferents gèneres, crearem textos literaris, escriurem sobre articles relacionats amb la Literatura Infantil i Juvenil, l'animació lectora i l'estudi de diferents gèneres. Escriurem reflexions sobre les obres que llegirem i comentarem també el que diuen els companys.

¡Comença l'aventura Literària¡

  POEMA "CANÇÓ DE BRESSOL"

(Vicent Andrés Estellés)

Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment

Jo tinc una Mort petita

que trau els peus dels bolquers

 

Només tinc la meua Mort

i no necessite res

Jo tinc una Mort petita,

i és, d'allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,

amb mi va i amb mi se'n ve

És la meua ama, i és l'ama

del corral i del carrer

de la llimera i la parra

i la flor del taronger

 Comentari del poema

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot (València) el 1924. La seva infància va ser dura perquè va haver de superar la mort del seu avi i del seu oncle; a part, quan tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola i va fer que deixés els estudis. Al 1942 va treballar al diari “Las Provincias”, després, al 1953, va fer el seu primer llibre “Ciutat a cau d’orella”, uns anys després va morir la seva filla als quatre mesos, fet que el va portar a escriure “La nit” i “Primera soletat”. Un dels llibres que més es coneix és el “Llibre de meravelles”, publicat al 1971, junt amb altres. Durant aquests anys guanyarà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi d’Óssa Menor i el Premi de les Lletres Valencianes, entre d’altres.

Ens trobem davant el llibre de “La nit”, en el poema “Cançó de bressol”, el qual va ser dedicat a la seua filla, la qual, va morir amb quatre mesos; aquest fet va marcar tant la vida personal com la professional de l’autor, per aquest motiu trobem la mort com un dels temes principals al llarg de les seues obres.

Per començar, cal destacar el títol del poema “Cançó de bressol”, a partir del qual podem observar que va dedicat a un infant, fet que ens deixa intuir que aquest serà suau, tendre i dolç.

A continuació, també, donar importància al primer vers, ja que per una banda, intensifica que la “mort” li pertany, perquè utilitza el pronom “jo”: “Jo tinc una Mort petita”. També per la personificació de la paraula ”Mort”, que deixa reflectida a través de la majúscula que era una mort molt important per a ell, ja que es tractava de la de la seua filla. Aquest vers es repeteix en diferents parts del poema, tret que podem relacionar al fet que siga una cançó, doncs l’utilitza com a tornada. Aquest fet ho podem veure en els últims quatre versos, perquè són d’una cançó de bressol valenciana: “És la meua ama, i és l’ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger.

El tema del record i de la nostàlgia també són destacables en el poema, ja que es tracta de la seua filla i encara que estigui morta ell no l’ha oblidat i perdura en la seua memòria, com podem veure en diferents versos: “amb mi va i amb mi se’n ve; com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment.” El que també podem destacar és que, tot i que la nena hagi mort, Estellés, en tot el poema, hi fa referència en present: “ tinc; nodresc; em nodreix; trau els peus...”

Conte: “Un tall”

 Mil cretins, Quim Monzó

autor_ Quim Monzó
llibre_ Mil cretins
editat per_ Quaderns Crema
començat_ 26/4/12
acabat_ 3/5/12

Llibre “Mil cretins” de Quim Monzó

“Un tall” entra en el surrealisme. Un surrealisme crític, un capgirar una situació (el tall al coll que rep un alumne) i criticar la ineptitud de les formes, de la rigidesa social: “aquestes són maneres d’entrar a classe, Toni?”  pregunta el professor a l’alumne sagnant. I conclou: “vés a recepció i demana al senyor Manolo el pal de fregar i una galleda d’aigua, i procura no anar regalimant sang per tot el passadís, que també l’hauràs de netejar".

El conte explica que un nen entra a classe tot ple de sang perquè s’ha fet un tall bastant gros, i el professor només es preocupa de que si embruta el terra, que si l’uniforme el porta dret, de que si entra a la classe sense dir bon dia, etc. No l’importa gens el fet d’estar-se dessagnant. Només fa crítiques a la societat de com els nens estan educats. El tema d’aquesta història és la ineficiència del professorat.