1.-QUÈ ÉS LA POESIA?
La poesia és un gènere literari que compren les obres escrites en vers. Expressa els pensaments o els sentiments de l’autor d’una manera bella.
Temes més freqüents de les poesies són: l’amor, l’alegria, la soledat, l’emoció davant la natura...
Dues maneres de difondre la poesia són llegint-la en veu alta(recitant-la) o cantant-la.
2.-COM ESTÀ FORMAT UN POEMA?
-El poema està format per versos i estrofes.
a)Vers és cadascuna de les línies d’un poema.
b)Estrofa és un agrupament de versos dins d’un poema.
Que si plou, que si no plou,
el camell no passa pena;
ni el sol, ni l’aigua, ni res,
ell tot s’ho tira a l’esquena.
Enric Soler i Godes
Esta estrofa té quatre versos. Un poema pot estar format per una estrofa o vàries. Cada estrofa a la vegada pot estar formada per 2 o més versos.
-Els poemes poden tindre rima. La rima és la repetició de sons al final de cada vers.
sol rima amb caragol / blanca rima amb tanca.
Exemple
LA TORTUGA
Jo sóc la tortuga ;
em diuen poruga
perquè sempre he dut,
en joia o en pena,
aquest gran escut
damunt de l’esquena.
Josep Carner
3.-COM RECITAR UN POEMA
- Has d’aprendre el poema de memòria: l’has de llegir moltes vegades, t’has de fixar en el ritme del poema i en el seu sentit.
- L’has de dir amb veu clara i a poc a poc.
- T’has de parar a les comes, als punts, als finals de vers i també quan t’agrada una paraula que dius; els silencis reforcen les paraules, el sentit del poema.
- Al final de cada frase, has d’aguantar el to, i no baixar la darrera síl·laba (sinó més bé pujar); és a dir, no vages morint al final de vers, els finals han de ser alts, amb força i mai decadents.
- Tingues en compte que quan recitem poesia parlem de nosaltres mateixos. Només si perds la por a fer-ho i t’hi dones, recitaràs amb força ( alegria, tristor, ironia...)
- Quan recites un poema has de donar vida al text, abocant-hi els teus pensaments i idees, les teues emocions i sentiments, les teues passions. T’has de deixar dur per les imatges que et desvetlla el poema, has de parlar com un amic que parla a un altre (ara alegre, ara trist, sempre viu).
Per a practicar pots fer els següents exercicis:
-Digues un dels poemes amb distintes entonacions: sorpresa, alegria
ràbia, tristesa, exultació, dolor, amor... i veuràs com en canvia el
sentit.
-Digues el poema sense mirar ningú, i després torna’l a dir mirant els
amics que t’escolten. Digues el poema assegut i dret. Digues-lo
sense gesticular i després gesticulant.
4.-TÈCNIQUES PER A TREBALLAR LA POESÍA
4.1 Poema de grup partint de paraules dites al atzar.
S’elegeix un tema (col·legi, família, mar, camp, història...) i cadascú diu una paraula referida al tema. Fem una altra ronda i quan cadascú ha dit dues o més paraules fa una frase i la va dient amb veu normal, sussurrant, cridant, rient, cantant, preguntant... Després es construeix un poema entre tots amb les frases que pareguen més suggestives.
4.2 Poemes a la manera de "cançons de cec"
El grup inventa històries i després elegeixen la que més els agrade. Cada xiquet/a fa una escena de la història col·loquen en un panell. Després es fan versos per a cada escena i es reciten a la manera de "cançons de cec", eixint cada xiquet/a a dir el seu vers assenyalant l’escena amb un punter.
4.3 Respostes a preguntes
D’on vens?, Què més vols?, On vas?, Què em vols regalar?, Qui eres?.... Les preguntes i les respostes s’encadenen buscant una sonoritat i un significat adequat.
4.4 Completar estructures.
Demanar que completen les línies o buits de versos , sense que sàpiguen d’on venen. Al final es pot ensenyar-los el poema originari d’on s’ha agafat l’estructura.
Exemple:
La lluna aquesta............... La lluna aquesta nit ha entrat per la................. ha entrat per la finestra i ha deixat un raig de ............... i ha deixat un raig de llum pujant........................................ pujant paret amunt.
4.5 Repetició d’estructures sintàctiques amb paraules distintes
Exemple:
TOT N'ÉS PLE [fragments]
Quantes roselles al prat de la vila Tot n'és ple Quants ocells que fan ombra a l'ermita Tot n'és ple Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple Quantes fonts fresques pel camí dels masos Tot n'és ple Quants aiguamorts a la ciutat captiva Tot n'és ple Quanta fruita d'olor darrere el claustre Tot n'és ple [...] Quantes donzelles que ploren, a l'alba Tot n'és ple Quants anuncis taurins plantats als arbres Tot n'és ple Quanta gent trista per la carretera Tot n'és ple Quantes antenes de TV en els àtics Tot n'és ple J.V.FOIX.
4.6 Es pot fer un poema en el que parles amb un amic/a, amb el lector/a...
Exemple:
A tu, qui siguis, t'invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema. A vegades es pot establir un diàleg
Exemple
On va la llauradoreta?
On va ella tan de matí
-Jo me’n vaig a collir roses
que un ramell n’he de collir.
Què has de fer d’aquestes roses
de les quals mostres desig?
-En tinc d’anar carregada
en el ball d’aquesta nit.
Per qui toquen les campanes
amb un so tan llarg i trist?
-Toquen tocs per una jove
que flors anava a collir.
Per qui ploren les fadrines?
Per qui ploren els fadrins?
Ploren tots la llauradora
que l’ha picada un escorpí.
Tomàs Aguiló
4.7 Repetició d’una paraula o frase a fi de donar-li més importància.
Exemple
La lluna de la muntanya
la lluna que més m’agrada!
Ai com m’agrada la lluna,
la lluna de la muntanya.
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Vicent Andrés Estellés
La ginesta altra vegada
La ginesta amb tanta olor
...
Joan Maragall
4.8 Posar un nom o un verb o un sintagma... darrere l’altre per anar enumerant objectes, fets, qualitats
Exemple
Pertot arreu
a les parets,
a les fustes,
els mobles,
les portes,
el sostre,
la mosca,
la mosca intolerable.
Joan Brossa
MENÚ DE MONSTRE Caramels d’all, caramels de ceba, xiclets d’arròs, gelats de pebre, canalons de sol, croquetes d’arena.
4.9 Poema en el que tots els versos comencen per la mateixa paraula
Exemple:
Cases pels nostres, cases per tots, cases pels pobres, cases pels mots. ….
El llit és tou, el llit m’agrada, el llit és meu, el llit m’abraça.
4.10 Poema per a dramatitzar
Exemple
CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ
Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat, parat al cap del carrer, ell era un home parat.
No sabia d’on venia i no tenia on anar, i en arribar al cantó en el cantó es va quedar.
Passaven -i ell les mirava- parelles d'enamorats, agafats de la cintura, agafats en un abraç.
Passaven infants i dones que tornaven del mercat, i l'home no s'hi movia perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i encenen, la fira de la ciutat, i en el rostre d'aquell home una amarga dignitat.
Si de vegades plorava ningú no el veia plorar. Ningú res no li advertia, ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena, és feu un arbre d'espant, allí, al cantó del carrer, ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l’alcalde, i l'alcalde, un "concejal", i el "concejal" els qui duien la grua municipal.
Com qui lleva un monument d’un carrer de la ciutat, varen endur-se una nit l'home, l'home parat.
Vicent Andrés Estellés
4.11 Poemes per a dibuixar
JO TINC UNA CASETA
Jo tinc una caseta,
una caseta blanca;
té un caminal que hi porta
i un jardinet amb tanca.
Té una teulada roja
que li fa de capa,
amb una xemeneia
per on el fum s’escapa.
Té una porteta verda
i una petita entrada,
i una finestra amb vidres
per contemplar la prada.
Ramon Folch i Camarasa
4.12 El limerick
Es una tècnica que proposa Gianni Rodari. Es tracta d’un gènere organitzat i codificat del sense sentit. Són uns versos que sempre mantenen la mateixa estuctura:
-Primer vers:defineix al protagonista.
-Segon vers: indica les seues característiques.
-Tercer i quart vers : es realitza un predicat.
-Cinqué vers : epitet final extravagant
4.13 Poemes narrats
LA FESTA DELS DOFINS
Dos dofins d’aquells tan fins anaren al mercat per comprar-ne molts confits, doncs volien festejar el bateig dels seus nou fills. I allà, al fons del mar, convidaren la balena, quatre pops, un calamar la llagosta, una ostra i la sirena amb l’alegria del moment i el somriure a cada aleta. Celebraren l’endemà a prop de la maresma la solemne cerimònia, saltaren cada onada, pare, mare i els nou fills exhibint un savi estil fins la primera llum de l’alba. I com que tots els convidats aquella nit s’empatxaren de ritmes i confits anaren a buscar els dofins remeis fets de sals i algues pels oceans d’aquest planeta i poder-ne guarir la marejada dels amics. No en va els dofins tenen fama entre l’espècie humana de ser uns animals d’intel·ligència demostrada.
4.14 Poema disbarat
Es forma un corro amb tots els xiquets/es, o es poden quedar com estiguen, si es prefereix. Eix un i es col·loca al mig de la resta. En veu baixa diu la primera paraula que li s’ocurrisca. Per exemple: "meló". La resta de la classe ha d’estar atents a la paraula per a vore qui és el primer que diu alguna cosa, encara que siga un disbarat, però que rime amb la paraula dita.
El joc es pot anar gravant i, al reproduir-lo, els xiquets/es, a més de passar-ho bé, podran seleccionar aquelles composicions que els agrade més.
S’escriu en la pissarra, primer i després, les copien en les seues fulles per a fer exercicis de lectura individual i col·lectiva.
5.- ALGUNS TIPUS DE POEMES
5.1 Redolí
Un redolí és un poema format per dos versos que tenen el mateix nombre de síl·labes i rimen.
Exemple
Si no és alegria
no vull poesia.
Vicent Andrés Estellés
5.2 Cal.ligrama
Un cal.ligrama és un poema que la seua forma i estructura ens indica el tema.
Un cal·ligrama s’ha de poder llegir amb facilitat. Cal fer la lletra gran i clara i donar al text una forma que permeta veure’l bé.
5.3 ACRÒSTICS
S’elegeix una paraula i s’escriu en vertical, cada lletra serà la que comence un vers.
Exemple
Obligades a viure en companyia,
Lligades a la terra i als camins,
Immerses en la pau de cada dia,
Verdes o blaves i amb el sol a dins.
Esclats de fruit –les branques ben curulles!
Reclam de tords i grives en dejú,
Espai del vent que dansa entre els fulles,
Soplouig dels somnis amb el cor ben nu.
6.- RECURSOS INFORMÀTICS
( hi ha que entrar a l’apartat "m’endevines" que hi ha a la part superior de la pàgina)
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/quaderns/index.html 